Data: 14 de desembre de 2025
El títol d’aquesta carta és un dels que el papa Lleó posa en la seva exhortació pastoral Dilexi Te, de recent publicació. La proximitat de les festes de Nadal, i també de la Campanya de Nadal de Càritas que estem realitzant, ens ha de moure a tenir-ho ben present. El mateix Jesús, recorda el pontífex, “es presenta al món no només com a Messies pobre sinó com a Messies dels pobres i per als pobres” (núm. 19). El fonament d’aquesta acció caritativa és precisament la caritat, l’amor de Déu per als més necessitats.
De fet, la nostra acció caritativa i social no és de cap manera un apèndix en la nostra fe cristiana, sinó que constitueix un dels tres pilars de la vida de l’Església, juntament amb la celebració dels Misteris de la Fe i la Predicació de la Paraula, i troba el seu sentit més profund en Jesucrist, que s’encarna i es fa home assumint la nostra carn, pobre i pecadora.
Des d’aquesta perspectiva del Senyor que ve a nosaltres, mirem la campanya de Nadal de Càritas com una nova oportunitat per compartir amb els que menys tenen una part dels nostres bens, que no són riqueses ni tresors, sinó la pregària per ells, la solidaritat i la denúncia de les injustícies, i la nostra col·laboració econòmica també. Tots ens sentim responsables dels nostres germans més pobres perquè són de la nostra família, són els nostres germans.
El Sant Pare ens recorda en la seva exhortació pastoral que “Déu mostra predilecció envers els pobres, a ells adreça la paraula d’esperança i d’alliberament del Senyor i, per això, fins i tot en la condició de pobresa o debilitat, ja ningú s’ha de sentir abandonat. I l’Església, si vol ser de Crist, ha de ser l’Església de les Benaurances, una Església que fa espai als petits i camina pobra amb els pobres, un lloc on els pobres tenen un espai privilegiat” (núm. 20).
El lema de la Campanya d’enguany, Fem que una vida digna no sigui qüestió de sort, incideix en la dignitat de la vida de les persones, que no és qüestió de tenir bona o mala sort en la vida, sinó que hi ha unes causes que provoquen aquestes situacions i davant les quals els cristians no podem restar indiferents. En definitiva es tracta de posar en pràctica les actituds que trobem en Jesús a l’evangeli, la compassió i la misericòrdia, que el mateix Senyor va elevar a la categoria de Benaurances.
El Papa Lleó, però, amb una mirada realista reflexiona i ens diu que “moltes vegades em pregunto per què, tot i que les Sagrades Escriptures són tan precises a propòsit dels pobres, molts continuen pensant que poden excloure els pobres de les seves atencions” (núm. 23). Hem d’afirmar que la nostra fe ens compromet a no excloure ningú de les nostres atencions. Campanyes com la de Nadal i totes les activitats i projectes que es porten a terme des de moltes institucions d’Església són signes de la predilecció i de l’amor de Déu a aquestes persones, germans nostres, més necessitades. Com ens diu el Papa Lleó són membres de la nostra família, i aquesta atenció no ha de quedar reduïda a unes campanyes o institucions, ha de formar part tot l’any del nostre cor de cristians.
A les portes de la celebració del Nadal, se’ns ofereix una nova oportunitat d’expressar l’amor que hem rebut de Déu, l’amor que ell ens té, en gestos concrets de proximitat, d’estimació i de solidaritat. Sens dubte que aquesta serà una bona preparació per al Nadal del Senyor.
