Data: 11 de gener de 2026
Estimats amics i amigues:
Amb la festa del Baptisme del Senyor tanquem el temps de Nadal i obrim, de bat a bat, l’anomenat temps ordinari. Un temps que no té res de comú quan es viu des de la fe; és una collita d’amor i confiança, un estat curull de plenitud per a recordar qui som, què estem disposats a lliurar i des d’on brolla el vent que encoratja els nostres passos.
Al Riu Jordà, el Senyor s’endinsa en les aigües per a submergir-se en les profunditats de la nostra humanitat. I aquí, en aquest gest humil i, alhora, lluminós, s’obren els cels i ressona la veu que tot ho perfecciona: «Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut» (Mc 1, 11). Una promesa que travessa els solcs del temps i el pas de la història fins a nosaltres, perquè en el nostre Baptisme Déu pronuncia aquestes mateixes paraules que, encara que en un sentit divers, van carregades d’amor: ets el meu fill, ets la meva filla, i t’estimo.
Aquesta és la nostra identitat més profunda, el signe viu de qui som; perquè abans que qualsevol tasca, càrrec o responsabilitat, som fills de Déu i membres d’una Església que té nom de Sínode i camina de la mà del Senyor. La sinodalitat brolla del Baptisme, perquè ens transforma en un sol Cos i en una sola carn en Crist, en un poble que marxa unit, al mateix pas, en comunió. Ell es posa al davant obrint el camí, al costat sostenint el pas i al darrere cuidant-nos si comencem a defallir.
L’Evangeli només té sentit si s’anuncia des de la comunió. I aquesta és la crida que el Senyor ens fa avui a través d’aquesta celebració baptismal que ens fa deixebles i missioners, convidant-nos a deixar de sentir-nos orfes per a saber-nos germans. Siguem deixebles que escolten, que aprenen i que es deixen transformar, per a convertir-nos en missioners que no poden guardar per a si l’alegria rebuda: «L’alegria de l’Evangeli omple el cor i la vida sencera dels qui es troben amb Jesús» (Evangelii gaudium, 1). I quan falta aquest goig, alguna cosa del Baptisme potser ha quedat adormida.
Aquest temps ordinari ens convida a desvetllar aquesta gràcia salvífica de romandre en l’alegria, vivint el quotidià amb fondària, amb una esperança que s’escampi en els ulls dels qui ens miren i amb una tendresa que no s’aprèn en els llibres, sinó en el tracte compassiu amb Déu i els germans. Un batejat no passa per la història de puntetes: la transforma, sortint a l’encontre del qui sofreix, del qui dubta, del qui s’ha cansat d’esperar. I ho fa per acompanyar, per estar, per a estimar.
Que aquest temps ens retorni la memòria agraïda del nostre Baptisme i que, agafats de la mà del Senyor, avancem junts sense mai cansar-nos, amb la certesa que no caminem cap al no-res, sinó cap a la Vida.
