Data: 8 de febrer de 2026
En arribar el febrer, la veu de Mans Unides s’aixeca de to: es tracta de la lluita contra la fam en el món. Però Mans Unides treballa tot l’any, perquè la campanya és de molta envergadura i perquè la precarietat total de molts pobles no té espera. El problema de la fam en el món és un problema de desequilibri. Ara bé, si entrem en la seva valoració moral, hem de dir que és un problema de justícia distributiva.
Els països desenvolupats produïm més del que necessitem. Els estudiosos d’aquest ram diuen que la producció actual dividida pel nombre d’habitants de la terra proporciona tota una sèrie de béns i, a més, una dieta equilibrada per a tots i cada un. Però la realitat és una altra. En molts països, a causa de conflictes ètnics i polítics, corrupció, saquejos continuats d’Occident i altres misèries, els seus habitants viuen en la pobresa i la precarietat totals. Les onades de la immigració, que es juguem la vida en el viatge, tenen com a causa primera aquesta indigència. Fins i tot, en aquest últim any, les retallades a determinades ONG que treballen en aquests països per part d’alguns països rics, portaran irremeiablement noves onades de migrants. I després, quan arribin a casa nostra, els direm que són uns il·legals, sense papers, alguns d’ells delinqüents… i els arraconarem a sota d’un pont.
Hi ha una solució més justa i més elegant: treballar en els països mateixos perquè no hagin d’emigrar. Es tracta de justícia distributiva. Mans Unides és la institució de l’Església catòlica que treballa en aquest sentit. Hem de ser els mateixos ciutadans els qui hem de sensibilitzar l’opinió pública i promoure empreses i accions que condueixin a una major justícia distributiva. Es tracta d’una nota de maduresa. Per la seva part, els governs dels Estats haurien de vetllar per l’ordenament i la netedat d’aquestes gestions, tot prenent les grans decisions en aquest sentit, amb l’avantatge que si el poble ha estat sensibilitzat per institucions més fàcilment comptarà amb la seva solidaritat. Si creiem en la justícia distributiva, aleshores farem tot el possible perquè els habitants d’aquests països no hagin d’emigrar.
Convé avaluar tots els passos del procés de Mans Unides en la realització dels seus programes. Es tracta d’un procés ben pensat, realista i clar. Des d’aquestes ratlles vull felicitar i encoratjar totes les persones que hi treballen. Especialment m’agrada el bon fer en l’organització dels sopars solidaris, anomenats sopars de la fam, repartits en aquests moments per totes les unitats pastorals de l’arxidiòcesi. Segur que moltes altres persones, si hi pensessin, podrien dedicar-hi un temps i, almenys, participar activament en aquests sopars. Recordeu aquell principi: la felicitat pròpia es troba quan hom cerca la felicitat dels altres.
Ben vostre,
