Data: 7 de desembre de 2025
En un món saturat d’imatges, on la bellesa sovint es redueix a aparença i consum, ressona la reflexió del filòsof Byung-Chul Han: «la màxima bellesa, la que permet que la vida sigui quelcom més que mera supervivència, és una bellesa religiosa».
El teòleg Miguel Iribertegui, en el seu llibre La bellesa de Maria, ens ofereix una clau: Maria no és bellesa superficial, sinó transparència de Déu. La seva bellesa no es mesura en proporcions ni en estètica, sinó en la radical obertura a l’Amor. És bellesa que engendra vida, que fa possible l’Encarnació, que converteix la història en espai de gràcia. És la bellesa de l´atenció al altre.
En temps de consumisme, pressa i estrès, on la mirada esdevé superficial i l’atenció es fragmenta, la festa de la Immaculada ens convida a recuperar la bellesa que neix del silenci i la presència. Maria ens ensenya que mirar és més que veure: és deixar-se tocar, és obrir-se a l’altre sense pressa ni utilitat. La seva Immaculada Concepció no és un privilegi llunyà, sinó una invitació a viure des de la llum i la gràcia, lliures de la lògica del domini i la utilitat. No és només un estatus dogmàtic, sinó l’expressió d’un cor lliure de distorsions que permet que la gràcia divina hi irradiï amb plena claredat.
En ella descobrim que la bellesa religiosa no és evasió, sinó atenció i força transformadora: fa que la vida sigui més que rutina, més que lluita per subsistir.
Maria ens mostra que la veritable bellesa és deixar-se habitar per Déu, acollir la seva Paraula i fer-la carn en gestos senzills. La “plena de gràcia” ens ensenya como deia Simone Weil que “l´amor és la mirada de l´ànima”. Ens ajuda a mirar, que no és poc. Ella es va deixar trobar per la bellesa sobrenatural que no passa i obre camins de vida.
Amb quina mena de bellesa cerques donar sentit i plenitud a la teva existència?
