Data: 6 de setembre de 2020
Iniciem el mes de setembre amb una jornada per reflexionar sobre el medi ambient, la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, que enguany té com a tema: «Jubileu per la Terra». Iniciem el Temps de la Creació, una iniciativa que se celebra cada any des de l’u de setembre fins al quatre d’octubre, festa de sant Francesc d’Assís. Aquesta proposta organitzada pel Dicasteri per al Servei del desenvolupament humà integral del Vaticà ens convida a unir-nos a la família de tots els cristians per pregar i actuar en benefici de la casa comuna.
Enguany, a més a més, la iniciativa té lloc durant la celebració del cinquè aniversari de la carta encíclica Laudato si’. En aquest document, el papa Francesc ens convida a tots a comprometre’ns a estimar i a protegir el nostre planeta i tota la vida que s’hi alberga. Hem de tenir especialment cura de les persones que hi habiten i vetllar per la seva dignitat; elles són les criatures principals de la creació.
Vivim un temps de pandèmia en què hem après fins a quin punt depenem els uns dels altres, ja que cada cop som més conscients de les interaccions entre tots els éssers vius de la creació. Si som solidaris, podem ajudar a salvar vides. Per exemple, si complim les mesures de seguretat i higiene frenem el contagi del coronavirus. Si nosaltres ens protegim, protegim els altres. Aquest sentit cooperatiu també és necessari en la nostra relació amb el medi ambient: si cuidem el planeta, ens cuidem a nosaltres mateixos. Els éssers humans som éssers socials, relacionals i, per tant, necessitem la comunitat per assolir la nostra plenitud. Es pot dir que tots estem connectats, perquè tots som fills d’un mateix Pare creador.
Si cuidem la Terra, estem fent possible la vida. La recent exhortació apostòlica del papa Francesc amb el títol Estimada Amazònia, ens anima a accelerar els passos cap a nous camins per a l’Església i per a una ecologia integral. El papa ens adverteix: «No hi haurà una ecologia sana i sostenible, capaç de transformar quelcom, si no canvien les persones, si hom no les estimula a optar per un altre estil de vida, menys voraç, més serè, més respectuós, menys ansiós, més fratern» (Estimada Amazònia, 58).
Confio que aquest Temps de la Creació ens ajudi a adonar-nos que «viure la vocació de ser protectors de l’obra de Déu és part essencial d’una existència virtuosa, no consisteix en quelcom opcional ni en un aspecte secundari de l’experiència cristiana» (Laudato si’, 217).
Benvolguts germans i germanes, tinguem cura de la nostra germana terra. I demanem al Senyor que ens hi ajudi: Pare del cel i de la terra, que el teu Esperit faci renéixer la creació (cf. Salm 104,30), i que la força del teu amor ens animi a cuidar la vida i la bellesa de la casa de tots. T’ho demanem en nom d’Aquell que va proclamar la Bona Nova de l’Evangeli a tot el món.
