Data: 15 de juny de 2025
Aquest diumenge 15 de juny celebrem la Jornada Pro Orantibus, sota el lema Pregar amb fe, viure amb esperança. Vull oferir aquestes línies per evocar la vida i el testimoni de la germana Regina Goberna, que va saber fondre l’oració, la comunitat i el treball manual en una mateixa ofrena d’amor i silenci.
La vida cristiana, com la ceràmica, comença amb una massa informe d’argila. El ceramista, amb paciència i amor, modela aquella matèria tova i aparentment vulgar, i li dona forma. Així també Déu modela l’esperit de qui es deixa fer: la vida contemplativa és, en aquest sentit, un deixar-se fer constant. La germana Regina ho explicava amb serenor: “La pregària és posar-se a les mans del Pare, com argila tova, perquè Ell en faci el que vulgui”.
Una vegada l’argila ha estat modelada, cal que entri al forn. Aquest és el moment de la fe, on tot sembla cremar-se, on la fragilitat pot trencar l’obra si no ha estat ben treballada. En la vida del cristià, i especialment en la vida monàstica, hi ha forns silenciosos: la soledat, la prova, el dubte, la repetició aparentment inútil. Però, és allà on es consolida la forma, on el cor s’endureix en la fidelitat. Per la germana Regina, el forn no era un enemic, sinó una etapa necessària. “Sense la cocció, l’obra no té consistència”, deia. Així també l’oració perseverant, encara que sovint no porti emocions visibles, és la que dona solidesa a l’ànima.
El procés de l’esmaltat és potser el més misteriós. Es cobreix la peça amb una capa opaca, que sembla bruta, grisenca… i només després de tornar al forn apareix la lluminositat, la brillantor inesperada. És l’esperança cristiana, que no és ingenuïtat sinó fruit del foc i la fe. Com l’esmalt, la gràcia de Déu transforma allò aparentment ordinari en una cosa resplendent.
La germana Regina jugava amb colors i textures, però sempre amb humilitat. “És l’Esperit qui pinta”, deia, sabent que la mà del ceramista només acompanya una obra més gran.
En un món que sovint valora només l’eficiència i el soroll, la vida contemplativa ens recorda que la pregària sosté el món, com el forn consolida la ceràmica, com l’esperança sosté l’esperit humà. Déu Pare pot fer de nosaltres una obra bella, si ens deixem modelar per les seves mans, el Fill i l ´Esperit Sant.
