Data: 14 de desembre de 2025
Avui vull compartir una experiència que vaig viure fa un mes: visitar i beneir la nova Casa Cuna Llar Magdalena Bonamich del Hogar de María a Molins de Rei, una llar que acull mares en dificultat i els seus fills. Després de la benedicció, vam anar a la parròquia per celebrar l’Eucaristia, amb batejos i confirmacions, coincidint amb la Jornada Mundial dels Pobres. La missa va donar pas a un brindis marcat per la diversitat cultural que revitalitza les nostres comunitats. Més tard, vam compartir un dinar amb les mares i els seus nadons, voluntaris i altres persones en situació de vulnerabilitat ateses per Càritas, en un ambient senzill i ple de fraternitat. Aquells rostres van quedar gravats al meu cor.
Dies després, en llegir l’Informe FOESSA 2025, aquestes imatges tornaven amb força: 1,3 milions de persones en exclusió social i gairebé dos milions en precarietat habitacional. Però, l’informe assenyala una ferida encara més profunda: la ruptura dels vincles comunitaris. La solitud és avui una pobresa silenciosa que destrueix la vida. En aquest context, el diumenge de Gaudete ens convida a l’alegria; però, quins motius tenim?
Sí, perquè l’alegria cristiana no és evasió, és compromís. Dilexi te ho afirma amb força: La fe sense caritat és un discurs buit; la caritat és la gramàtica de l’Evangeli (DT, 19).
Evangelitzar és estimar amb obres (DT, 14). Quan generem vincles per defensar la vida en totes les seves etapes —des del ventre matern fins a la vellesa ferida—, quan creem espais d’acollida, Crist és anunciat. La cultura de la vida no és solament un principi moral: és una tasca comunitària. Cada mare o persona vulnerable que troba suport, cada infant o immigrant acollit, cada malalt o presoner visitat, cada gest d’hospitalitat i integració, és un signe del Regne.
Dilexi te ens recorda: Les parròquies no poden ser illes; han de ser xarxes que sostenen la vida (DT, 18). Les famílies, afegeix el text, estan cridades a ser tallers d’amor (DT, 22).
Que cada diumenge ens trobi disposats a escriure, amb la nostra vida i la de les nostres parròquies, aquesta gramàtica que és amor creatiu de vincles que promouen vida.
