Data: 15 de juny de 2025
Estimats germans i germanes:
Avui, quan celebrem la solemnitat de la Santíssima Trinitat i la Jornada Pro Orantibus, fem memòria de les vocacions contemplatives: un racó essencial de l’Església que, amb la seva vida d’oració, treball i silenci, ofereix un testimoni vessat d’amor a Déu i als germans.
La vida contemplativa és un do inestimable per a tota l’Església, una presència silenciosa però fecunda, una resposta profundament radical a l’amor de Déu. És una escola on s’aprèn a viure el primat absolut de l’amor sobre qualsevol cosa, una escola on s’aprèn a estimar Déu amb tot el cor i al proïsme com a un mateix.
En la nostra diòcesi tortosina tenim diversos monestirs, que són un immens do de Déu, un oasi de vida enmig d’una impetuosa tempesta de soroll, celeritat i dificultat. Dos monestirs de Carmelites, un de Trinitàries, un de Mínimes, un altre de Cartoixanes, dos d’Agustines, un de Clarisses i un altre de Clarisses de la Divina Providència, forgen la vida interior de Tortosa, la que esdevé en un silenci arrelat en el profund de l’ésser humà.
Ser contemplatiu és ser llevat d’una Església que espera amb el qui espera, que pateix amb el qui pateix i que estima amb el qui estima. Una crida a viure en el cor de l’Evangeli mitjançant una pregària que mai descansa, perquè és un pont d’intercessió que neix del Costat de Crist per a donar fruit en qui anhela renéixer sota la llavor de la resurrecció.
Aquest dia de la Santíssima Trinitat, l’Església ens convida a pregar per aquells i aquelles que preguen contínuament per nosaltres, mitjançant una crida particular a lliurar la vida al Senyor, fent de la pregària el principi fonamental de la vida.
Jesús ens recomana «pregar sempre sense defallir» (Lc 18,1). Al cap i a la fi, tothom coneixerà que som deixebles del Mestre per l’amor que ens tindrem entre nosaltres (cf. Jn 13,35) i ho mostrem d’aquesta manera; quan ningú ens veu, quan s’apaguen les llums, quan només resta la trobada entre Déu i nosaltres.
Cada monestir fa ressuscitar l’esperança del creure, feta carn en la vida quotidiana, conreant la pregària, la fraternitat, la celebració, l’hospitalitat i la caritat. Preguem pels contemplatius, fent-nos un amb ells en les seves oracions; acostem-nos a la seva llar, al silenci de la seva cel·la, i peregrinem al seu costat des de la pregària, perquè continuïn sent testimonis de l’amor rebut del rostre més tendre de Déu.
