Data: 18 de maig de 2025
Estimats germans,
Una virtut estretament vinculada a l’esperança és la paciència. Es tracta d’una virtut a la que no solem parar massa atenció als nostres dies, en els que estem acostumats a voler-ho tot immediatament. La butlla de convocatòria del jubileu ens diu que “la paciència ha estat relegada per la pressa, ocasionant un dany greu a les persones. De fet, ocupen el seu lloc la intolerància, el nerviosisme i a vegades la violència gratuïta, que provoquen insatisfacció i tancament” (Spes non cofundit, 4).
Tanmateix, la paciència és una virtut de gran importància per a la Sagrada Escriptura. No té a veure amb la feblesa ni amb la passivitat davant del mal. Al contrari, la paciència exigeix mantenir una actitud activa, resistint en la prova i buscant de manera activa la justícia.
La Sagrada Escriptura ens convida, en primer lloc, a confiar en la misericòrdia de Déu i esperar amb paciència la seva salvació. La carta de Jaume diu que tal i com el pagès espera el fruit de la terra esperant amb paciència que arribi la pluja, així els cristians han d’esperar amb paciència i enfortir els cors “que la vinguda del Senyor és a prop” (Jm 5,8).
Trobem a la Paraula de Déu també una invitació a ser pacients enmig de les proves i patiments que puguem travessar. Parlant del seu ministeri, sant Pau diu que mai no va donar a ningú motiu d’escàndol, sinó que va viure amb paciència enmig de les tribulacions i dificultats: “constants també en l’honestedat, el coneixement, la paciència, la bondat” (2 Cor 6, 6).
La paciència també és molt important en la relació amb els altres. Ni una amistat sincera ni la vida familiar es poden desenvolupar si ens deixem portar per les presses i els nerviosismes. La paciència ens ajuda a mantenir la calma, controlar els nostres instints, refrenar males respostes, aplacar les baralles i conflictes. L’arrel de la paciència és l’amor. Per això en l’himne a la caritat diu sant Pau que “l’amor és pacient, és bondadós” (1 Cor 13, 4). No oblidem que entre les obres de misericòrdia espirituals hi ha la de “sofrir amb paciència les flaqueses i molèsties del pròxim”. De la mateixa manera que Déu és pacient i misericordiós amb nosaltres, també nosaltres ho hem de ser amb els altres, per tal d’ajudar-los a créixer.
La paciència és fruit de l’Esperit Sant (cf. Gal 5, 22). Per això, per augmentar-la cal demanar-la a l’Esperit de Crist. Ens pot ajudar també contemplar el Crist pacient, especialment durant la seva passió. I, sobretot, considerar que Déu és pacient amb nosaltres perquè Ell és “el Déu de la constància i del consol” (Rm 15,5). Aquest any jubilar ens ofereix l’oportunitat de redescobrir la importància de la paciència en la vida cristiana.
