L’Informe FOESSA denuncia una societat més fragmentada, amb l’habitatge i la precarietat laboral com a motors de la desigualtat
Càritas Catalunya ha presentat dijous 27 de novembre l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la Fundación FOESSA, que ofereix una radiografia exhaustiva de les fractures socials al país. L’estudi constata que 1.351.000 persones es troben en situació d’exclusió social, el que representa el 17 % de la població catalana. A més, 1 de cada 3 persones viu en una situació d’integració precària, amb alt risc de caure en exclusió en un canvi de cicle econòmic.
L’habitatge, principal factor d’exclusió a Catalunya
L’habitatge és avui el principal factor de desigualtat i exclusió social. Segons l’informe, 568.000 llars, on viuen gairebé 2 milions de persones, pateixen precarietat en l’habitatge. De les diferents formes de dificultats amb l’habitatge es destaca que el 13,3 % de la població cau en la pobresa severa després de pagar les despeses d’habitatge, i que el 12,6 % viu en amuntegament greu. A més a més, el 6,3 % pateix tinença en precari (habitacions de relloguer, ocupació, en cessió o en procés de desnonament), amb la por de ser expulsades de l’habitatge en qualsevol moment. En conjunt, 1 de cada 5 persones viu en situació d’exclusió residencial, entorn d’1,5 milions de persones.
Treballar ja no protegeix de l’exclusió
L’altre gran motor de la fractura social és la precarietat laboral, que afecta 1,4 milions de persones a Catalunya (el 38 % de la població ocupada). Raúl Flores, coordinador del IX informe FOESSA, ha constatat que treballar ja no et salva de l’exclusió: el 55,4 % de les persones en exclusió social viuen en llars on la persona sustentadora principal treballa, i s’hi afegeix un 12,4 % de la població que viu en llars on la sustentadora principal es troba a l’atur des de fa 1 any o més. I ha destacat que això té conseqüències en tots els àmbits de la vida, especialment en la salut mental.
Els multiplicadors de l’exclusió: la salut i els vincles
L’informe també alerta sobre el trencament dels vincles comunitaris: l’aïllament social en situacions d’exclusió severa s’ha quadruplicat, passant del 4 % al 16 %. Flores ha afirmat que «allà on hi ha vincles, l’exclusió és reversible; allà on es trenquen, la dependència s’accelera». Participar en associacions, espais comunitaris o xarxes de suport redueix fins a un 30 % el risc de malaltia i millora les possibilitats d’inclusió. A més a més, l’exclusió social deteriora la salut física i mental: ha augmentat la població amb malalties greus que no reben atenció mèdica del 3 % el 2018 al 5 % el 2024 a Catalunya.
Els rostres de l’exclusió
L’exclusió no afecta tothom per igual, i l’informe destaca les dones i les persones migrants per patir més exclusió: 1 de cada 5 llars encapçalades per dones viu en exclusió, així com un 43 % de les persones d’origen immigrant, que puja fins al 75 % si es troben en irregularitat administrativa.
Els principals perdedors són els infants i adolescents, amb 1 de cada 3 en exclusió social, una taxa que no ha parat d’augmentar des del 18 % (2018) fins al 33 % (2024), cosa que constata que els estem retallant el futur i les oportunitats. L’informe hi afegeix els joves, que tenen un futur desdibuixat normalitzant la precarietat laboral i sense poder accedir a l’habitatge.
Finalment, Flores ha destacat que «no fallen les persones, falla el sistema», i que 3 de cada 4 persones tenen activades estratègies d’inclusió (treballar, estudiar, formar-se, etc).
Propostes per frenar la fractura social
Davant d’això, el president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha destacat que calen polítiques integrals i coherents, començant per un pacte d’Estat per l’habitatge, on l’ampliació del parc públic de lloguer sigui prioritari. “Cal protegir els infants i promocionar els joves”, ha afirmat Busquets, assenyalant la prestació universal per criança com a mesura essencial per acabar amb la pobresa infantil. Finalment, ha destacat que cal apostar per la generació de vincles comunitaris i la participació social com a elements clau per sortir de l’exclusió. Segons Busquets, «no n’hi ha prou amb pedaços: cal un nou model de polítiques que previnguin, protegeixin i transformin».
Com a cloenda, el delegat de la Conferència Episcopal Tarraconense a Càritas Catalunya, Mons. Javier Vilanova, ha destacat la importància de canviar les causes estructurals de la pobresa per garantir l’accés a drets bàsics a totes les persones. “El sofriment dels altres ens ha d’interpel·lar i ens ha de fer moure per millorar la societat i cuidar el planeta”, ha afirmat. “No podem mirar cap a una altra banda, és una responsabilitat que tots tenim com a habitants d’aquest món”.
