Data: 4 de maig de 2025
Benvolguts diocesans,
La Mare de Déu és per a cadascú de nosaltres mare i model d’esperança, perquè ella va viure confiant incondicionalment en Déu. Maria va estar unida a tota l´esperança d´Israel, el seu poble. Ella forma part de la resta fidel d’Israel que espera en Déu. Com els ancians Simeó i Anna, va esperar “el consol d’Israel” (Lc 2, 25). Alimentada per l’Escriptura Santa, Maria canta plena de goig el Déu que compleix les promeses fetes a Abraham i a la seva descendència per sempre (cf. Lc 1, 55).
Aquesta esperança es va mantenir enmig de les dificultats i contradiccions que va haver d’afrontar: la pobresa de Betlem, les dificultats de l’emigració, la constatació que Jesús era un “signe de contradicció” (Lc 2, 34), l’hostilitat creixent de les autoritats, que acabaria a l’extrem dolorosíssim de la creu, on va veure morir el seu fill com un fracassat. Al Gòlgota l’espasa del dolor va travessar el seu cor (cf. Lc 2, 35) en veure Jesús ajusticiat injustament, vilipendiat, rebutjat. Els evangelis diuen de manera lacònica que ella, simplement, allí “s’estava” (Jn 19, 25). En el moment més cruel, enmig del dolor més gran, “stabat Mater”, es va mantenir dreta al peu de la creu. “Al peu de la creu, mentre veia Jesús innocent patir i morir, fins i tot travessada per un dolor esquinçador, repetia el seu “sí”, sense perdre l’esperança i la confiança en el Senyor” (Spes non confundit, 24). Així, al peu de la creu, Maria es va convertir en mare dels creients, d’aquells qui esperen contra tota esperança (cf. Rom 4, 18).
Aquesta fe la va acompanyar en la foscor del dissabte sant i en l’alegria que va sentir al matí de Pasqua, en rebre la notícia de la resurrecció de Jesús. Després de l’ascensió al cel de Jesús, va romandre al costat dels deixebles com a mare seva, encoratjant la seva esperança. Ella romangué allí, unida als deixebles del seu fill; també amb Pere, que havia renegat del Mestre, i amb els altres, que van fugir per por en el moment de la creu. Finalment, l’experiència de la resurrecció de Jesús obrí Maria a l’esperança d’estar amb Ell per sempre, de participar a la Pasqua i gaudir eternament de la plena comunió amb Déu.
Mirant Maria, aprenem a viure l’esperança en tots els moments de la vida, a ser homes i dones plens d’esperança. Aquest mes de maig, que ara comencem, us convido a contemplar Maria com a mare i model d’esperança. Ella, en la seva mort i assumpció ens ensenya a esperar l’encontre definitiu amb Déu, a desitjar assolir la ciutat ben fonamentada que té Déu mateix com a arquitecte i constructor (cf. He 11,10).
