Data: 12 d’octubre de 2025
Avui se celebra en tota Espanya la festa de la Mare de Déu del Pilar. Encara que enguany coincideix amb la solemnitat del diumenge XXVIII del temps ordinari, la litúrgia de l’Església permet que aquesta festa mariana es pugui celebrar per motius pastorals (cf. Ordenació General del Missal Romà, 374). Segons una antiga tradició, la Mare de Déu es va aparèixer a l’apòstol Sant Jaume a la vora del riu Ebre. Maria li va donar ànims perquè no defallís en la seva missió de portar la Bona Nova a aquelles terres. És, de fet, la primera aparició reconeguda oficialment per l’Església.
Per aquells que avui diumenge celebrem la festa litúrgica de la Verge del Pilar, l’Església ens proposa que meditem sobre un fragment de l’Evangeli de Lluc. Ens conta l’evangelista que, un cert dia que Jesús predicava, una dona va intervenir lloant Maria amb aquestes paraules: Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que et van criar (cf. Lc 11,27b). Jesús va respondre que més feliços són els que escolten la Paraula de Déu i la compleixen.
Aquest text de l’Evangeli és, certament, una lloança a la Mare de Déu. La seva vida va ser un «sí» a la Paraula de Déu. Ella va acollir en les seves entranyes el Fill de Déu. Ella va ser la primera deixebla de Jesús. Guardava la Paraula de Déu en el seu interior i la meditava amb amor. No va dubtar a visitar la seva parenta Isabel per a ajudar-la i compartir amb ella la seva esperança en Déu. Sempre va romandre fidel a la primera comunitat cristiana. Va acompanyar els deixebles de Jesús en els moments més difícils i pregava amb ells. Crist ens va mostrar la seva mare com a model de vida.
Ella creu i actua. Deixem que sigui la nostra guia i el nostre consol.
Voldria il·lustrar les paraules de Jesús en l’Evangeli amb una bella història. Una dona va trobar un home ferit, estès a la vora del camí. La dona li va preguntar si volia que li llegís un petit text de la Bíblia per consolar-lo. L’home li va respondre que preferia que li donés una mica d’aigua. Després, també li va demanar una manta per al fred, alguna cosa per recolzar el cap i una mica de menjar. La dona ho va fer tot sense dubtar-ho. Llavors, l’home li va dir que ja podia llegir-li la Bíblia. Si hi havia alguna cosa en aquell llibre que feia que una persona actués així, aquell home volia escoltar-ho de cor.
El text evangèlic i aquesta història ens ensenyen que en la vida cristiana és important acostar-se amb fe a la Paraula de Déu i també posar-la en pràctica amb obres. Si volem ser de «la família de Crist» busquem algun moment de la setmana per meditar les paraules de Jesús i tractem de portar-les a la pràctica en la nostra vida diària. Així despertarem en els altres el desig de conèixer el Senyor i de seguir-lo.
Benvolguts germans i germanes, la Paraula de Déu ens dona vida i alegria. Demanem a la Mare de Déu que ens ensenyi a acollir l’Evangeli i a deixar que ompli el nostre cor. Que Jesús ens doni forces per a acostar-nos amb amor als nostres germans, sobretot a aquells que la vida ha deixat a la vora del camí.
Demanem al Senyor que, per intercessió de la Verge del Pilar, ens concedeixi fortalesa en la fe, seguretat en l’esperança i constància en l’amor.
