Data: 10 d’agost de 2025
En aquest temps d’estiu és possible que tinguem alguns dies de descans. Allà on siguem, participem amb alegria en alguna de les eucaristies dominicals i en les solemnitats que se celebren als nostres pobles i ciutats. Crist no fa vacances, no ens deixa mai sols. Ens espera sempre a l’Eucaristia, «font i cimal de tota la vida cristiana» (Lumen gentium, 11). Avui, per mostrar el valor que té l’Eucaristia per als cristians, voldria compartir amb vosaltres una història senzilla.
Durant la darrera guerra mundial, un jove soldat va caure greument ferit. Afortunadament, es va poder recuperar de les seves ferides, però el seu organisme va quedar molt debilitat. Els metges van considerar que si el soldat s’alimentava adequadament podria guarir-se. No obstant això, el pacient no volia menjar. Un dels companys del soldat sabia per què el ferit no tastava res. El jove enyorava casa seva i la seva família. Així doncs, es va posar en contacte amb els pares del seu company. La mare va fer un pa i el va enviar al seu fill. Aquest, en veure’l, al principi el va mirar amb indiferència. Tanmateix, en saber que l’havia fet la seva mare, el va tastar sense dubtar-ho. Aquest va ser l’inici de la seva recuperació.
El pa que va menjar el soldat no era qualsevol pa. En ell hi va trobar la presència de la seva mare. Els cristians creiem que Crist està realment i substancialment present en l’Eucaristia. En l’Eucaristia, el Senyor és amb nosaltres compartint la seva vida, mort i resurrecció. En el pa consagrat rebem la vida de Déu. Sí, l’Eucaristia ens divinitza.
Un tros de pa va ajudar el jove soldat a recuperar-se. L’Eucaristia és medicina per al camí, guareix les nostres ferides i ens dona força per lliurar-nos als altres per amor, tal com ho va fer Crist. Ell és el pa de vida. Tal com llegim a l’evangeli de Joan: «Qui menja aquest pa, viurà per sempre.» (Jn 6,51).
El company del soldat va fer tot el possible perquè el ferit es recuperés. Als nostres germans els podem apropar a l’Eucaristia. Si ho fem, ens convertirem en els seus companys. Company prové del llatí, de cum (amb) i panis (pa). Companys són, doncs, els qui comparteixen el mateix pa.
Certament, quan celebrem l’Eucaristia, ens trobem amb els nostres germans de la comunitat. Compartim amb ells el pa i la vida. Tots en comunió trobem en l’Eucaristia el Senyor ressuscitat, que en cada celebració ens diu: «Feu això, que és el meu memorial» (Lc 22,19).
Benvolguts germans i germanes, apropem-nos a l’Eucaristia amb entusiasme. Tant de bo que aquesta esdevingui per a nosaltres una veritable acció de gràcies a Déu Pare, Fill i Esperit Sant per haver transformat la nostra vida amb el poder del seu amor.
