Data: 23 de març de 2025
Escric aquestes línies el dissabte dia 1 d’aquest mes de març. Per raons d’impressió i distribució del FULL DOMINICAL ho he de fer amb antelació per a ser present amb els meus escrits en les celebracions de cada diumenge. Us escric després d’una celebració de formació amb motiu de la renovació d’autoritzacions per als Ministres Extraordinaris de la Comunió. Ens hem reunit més de cent cinquanta persones de totes les parròquies de la diòcesi per reflexionar sobre el servei encomanat per l’Església per ajudar en la distribució de l’Eucaristia en els temples i per portar-la als malalts i persones amb dificultats de mobilitat als hospitals, residències i domicilis. Ha estat un matí molt intens per a tothom i els participants, que han renovat aquest servei que beneficia tota la comunitat, l’han viscut amb molta alegria. Hi ha hagut una primera part de reflexió-meditació d’un sacerdot sobre el Sagrament de l’Eucaristia i una segona part sobre aspectes pràctics d’aquesta important activitat eclesial que fan molts voluntaris i els responsables de la Pastoral de la Salut.
Volem deixar constància aquí de l’agraïment de tota la diòcesi cap a aquests ministres pel seu gran servei d’acompanyar els malalts en la seva particular situació i acostar-los a Jesucrist.
Durant aquest temps se’ns ha demanat a les comunitats catòliques que resem per la vida i el ministeri del papa Francesc, ingressat durant setze dies en un hospital de Roma. Així ho fem a totes les parròquies i comunitats de la diòcesi i demanem a Déu fortalesa per afrontar la malaltia i posar la vida pròpia i aliena a les seves mans. Acceptem sempre la seva voluntat. En la vida i en la mort, som del Senyor.
Arran d’aquesta especial circumstància del Sant Pare he sentit l’impuls de donar a conèixer i comentar un dels seus últims missatges que ens ha dirigit. Em refereixo al que, com cada any, ens escriu perquè visquem amb major autenticitat el temps de la Quaresma. L’ha titulat “Caminem junts en l’esperança” i, després de recordar la importància d’aquest temps, “enriquit per la gràcia de l’Any Jubilar” que culmina amb la Pasqua, ofereix algunes reflexions sobre el significat de “caminar junts” i descobrir les crides a la conversió que la misericòrdia de Déu ens dirigeix de manera personal i comunitària.
Caminar, com el lema del Jubileu, Pelegrins d’esperança, evoca el llarg viatge del poble d’Israel cap a la terra promesa. És el difícil camí des de l’esclavitud a la llibertat. Per aquest motiu el Papa actualitza aquest trajecte amb algunes preguntes que ens interpel·len per ajudar a descobrir el que Déu ens demana per a ser millors caminants cap a la casa del Pare. És un bon “examen”.
En segon lloc, ens diu el Papa, que “fem aquest viatge junts”. Els cristians estan cridats a fer el camí al costat dels altres, mai com a viatgers solitaris. Això vol dir que hem de ser artesans d’unitat partint de la dignitat comuna de fills de Déu; vol dir caminar braç a braç sense trepitjar o dominar l’altre, sense enveja o hipocresia. Cal que tots anem en la mateixa direcció escoltant-nos els uns als altres amb amor i paciència.
En tercer lloc, ens diu que hem de recórrer aquest camí junts en l’esperança d’una promesa. Que aquesta Quaresma sigui per a nosaltres l’horitzó cap a la victòria pasqual. La mort ha estat transformada en victòria i en això rau la fe i l’esperança dels cristians. El missatge acaba amb algunes preguntes directes que ens ajuden a la reflexió personal i comunitària.
