Crist ha ressuscitat, al·leluia!
Germans i germanes, bona Pasqua!
Avui, en l’Església ressona finalment l’al·leluia, es transmet de boca en boca, de cor a cor, i el seu cant fa plorar d’alegria el poble de Déu arreu del món.
Des del sepulcre buit de Jerusalem arriba fins a nosaltres el sorprenent anunci: Jesús, el Crucificat, «no és aquí: ha ressuscitat» (Lc 24,6). No és a la tomba, és viu!
L’amor ha vençut l’odi. La llum ha vençut les tenebres. La veritat ha vençut la mentida. El perdó ha vençut la venjança. El mal no ha desaparegut de la nostra història, hi restarà fins al final, però ja no hi té domini, ja no té poder sobre el qui acull la gràcia d’aquest dia.
Germans i germanes, especialment vosaltres que esteu patint dolor i angoixa, els vostres crits silenciosos han estat escoltats, les vostres llàgrimes han estat recollides, ni una no se n’ha perdut! En la passió i mort de Jesús, Déu ha carregat damunt seu tot el mal del món i amb la seva misericòrdia infinita l’ha vençut; ha eliminat l’orgull diabòlic que enverina el cor de l’home i sembra arreu violència i corrupció. L’Anyell de Déu ha vençut! Per això avui exclamem: «Crist, la meva esperança, ha ressuscitat!» (cf. Seqüència pasqual).
Sí, la resurrecció de Jesús és el fonament de l’esperança; a partir d’aquest esdeveniment, esperar ja no és una il·lusió. No, gràcies a Crist crucificat i ressuscitat, l’esperança no enganya. Spes non confundit (cf. Rm 5,5)! I no és una esperança evasiva, sinó compromesa; no és alienant, sinó que ens responsabilitza.
Els qui esperen en Déu poseu les seves mans fràgils a la seva mà gran i forta, es deixen aixecar i comencen a caminar; juntament amb Jesús ressuscitat es converteixen en pelegrins d’esperança, testimoni de la victòria de l’Amor, de la potència desarmada de la Vida.
Crist ha ressuscitat! Aquest anunci conté tot el sentit de la nostra existència, que no està feta per a la mort sinó per a la vida. La Pasqua és la festa de la vida! Déu ens ha creat per a la vida i vol que la humanitat ressusciti! Als seus ulls tota la vida és preciosa, tant la de l’infant al ventre de la seva mare, com la de l’ancià o la del malalt, considerats en un nombre creixent de països com persones que s’han de descartar.
Quanta voluntat de mort veiem cada dia en els nombrosos conflictes que afecten diferents parts del món. Quanta violència percebem sovint també en les famílies, contra les dones o els infants. Quant de menyspreu es té a vegades pels més dèbils, els marginats o els migrants.
En aquest dia, voldria que tornéssim a esperar i confiar en els altres —fins i tot en qui no ens és proper o prové de terres llunyanes, amb costums, estils de vida, idees i hàbits diferents dels que a nosaltres ens resulten més familiars—, perquè tots som fills de Déu.
Voldria que tornéssim a esperar en el fet que la pau és possible. Que des del Sant Sepulcre —Església de la resurrecció—, on enguany la Pasqua serà celebrada el mateix dia pels catòlics i els ortodoxos, s’irradiï la llum de la pau sobre tota la Terra Santa i sobre el món sencer. Em sento proper al sofriment dels cristians a Palestina i a Israel, així com a tot el poble israelià i a tot el poble palestí. És preocupant el creixent clima d’antisemitisme que s’està difonent per tot el món. Al mateix temps, el meu pensament és per a la població i, de manera particular, per a la comunitat cristiana de Gaza, on el terrible conflicte continua portant mort i destrucció, i provocant una dramàtica i indigna crisi humanitària. Apel·lo les parts bel·ligerants: que cessi el foc, que s’alliberin els hostatges i es doni ajuda a la gent, que té fam i aspira a un futur de pau.
Preguem per les comunitats cristianes del Líban i de Síria —aquest darrer país està afrontant un moment delicat de la seva història—, que ansiegen l’estabilitat i la participació en el destí de les seves nacions respectives. Exhorto tota l’Església a acompanyar amb atenció i amb la pregària els cristians de l’estimat Orient Mitjà.
Adreço també un record especial al poble del Iemen, que està vivint una de les pitjors crisis humanitàries “prolongades” del món a causa de la guerra, i convido a tothom a cercar solucions per mitjà d’un diàleg constructiu.
Que Crist ressuscitat infongui el do pasqual de la pau a la martiritzada Ucraïna i animi tots els actors implicats a prosseguir els esforços dirigits a aconseguir una pau justa i duradora.
En aquest dia de festa pensem en el Caucas Meridional i preguem perquè s’arribi aviat a la signatura i a l’actuació d’un Acord de pau definitiu entre Armènia i Azerbaidjan, que condueixi a la tan desitjada reconciliació de la regió.
Que la llum de la Pasqua inspiri propòsits de concòrdia als Balcans occidentals i sostingui els actors polítics en l’esforç per evitar que s’aguditzin les tensions i les crisis, així com també els aliats de la regió a rebutjar comportaments perillosos i desestabilitzadors.
Que Crist ressuscitat, la nostra esperança, concedeixi pau i consol als pobles africans víctimes d’agressions i conflictes, sobretot a la República Democràtica del Congo, al Sudan i al Sudan del Sud, i sostingui tots aquells que pateixen a causa de les tensions al Sahel, a la Banya d’Àfrica i a la Regió dels Grans Llacs, així com també els cristians que en molts llocs no poden professar lliurement la fe.
Allí on no hi ha llibertat religiosa o llibertat de pensament i de paraula, ni respecte de les opinions alienes, la pau no és possible.
La pau tampoc és possible sense un veritable desarmament. L’exigència que cada poble té de proveir la seva defensa pròpia no pot transformar-se en una carrera general cap al rearmament. La llum de la Pasqua ens convida a fer caure les barreres que creen divisions i estan carregades de conseqüències polítiques i econòmiques. Ens convida a fer-nos càrrec els uns dels altres, a acréixer la solidaritat recíproca, a esforçar-nos per afavorir el desenvolupament integral de cada persona humana.
Que en aquest temps no manqui el nostre ajut al poble birmà, turmentat des de fa anys per conflictes armats, que afronta amb valentia i paciència les conseqüències de devastador terratrèmol a Sagaing, que ha causat la mort de milers de persones i és motiu de sofriment per a molts supervivents, entre els quals hi ha orfes i ancians. Preguem per les víctimes i pels seus éssers estimats, i donem les gràcies de cor a tots els voluntaris generosos que estan fent activitats d’auxili. L’anunci de l’alto el foc per part dels actors implicats en aquell país és un signe d’esperança per a tot Myanmar.
Faig una crida a tots els qui tenen responsabilitats polítiques a no cedir a la lògica de la por que aïlla, sinó a emprar els recursos disponibles per ajudar els necessitats, combatre la fam i promoure iniciatives que impulsin el desenvolupament. Aquestes són les “armes” de la pau: les que construeixen el futur en comptes de sembrar mort.
Que mai no es debiliti el principi d’humanitat com a eix de la nostra actuació quotidiana. Davant la crueltat dels conflictes que afecten civils desarmats, atacant escoles, hospitals i operadors humanitaris, no podem permetre’ns oblidar que allò que es veu no és un mer objectiu, sinó persones amb una ànima i una dignitat.
I que en aquest Any jubilar, la Pasqua sigui també ocasió propícia per a alliberar els presoners de guerra i els presoners polítics.
Estimats germans i germanes, en la Pasqua del Senyor, la mort i la vida s’han enfrontat en un duel prodigiós, però el Senyor viu per sempre (cf. Seqüència pasqual) i ens infon la certesa que també nosaltres som cridats a participar en la vida que no coneix la fi, on ja no se sentirà l’estrèpit de les armes ni els ressons de la mort. Encomanem-nos a Ell, perquè només Ell pot fer noves totes les coses (cf. Ap 21,5).
Bona Pasqua a tots!
