Diumenge 5 d’abril de 2026
Germans i germanes,
Crist ha ressuscitat! Bona Pasqua!
Des de fa segles, l’Església canta amb alegria l’esdeveniment que és l’origen i el fonament de la seva fe: «El Rei de vida, mort, ja regna amb nova vida. […] El Crist, en qui jo espero, el Crist ressuscità […]. Monarca vencedor, tingueu-nos pietat» (Seqüència de Pasqua).
La Pasqua és una victòria: de la vida sobre la mort, de la llum sobre les tenebres, de l’amor sobre l’odi. Aquesta victòria ha tingut un preu altíssim: Crist, el Fill del Déu viu (cf. Mt 16,16), va haver de morir, i morir en una creu, després de patir una condemna injusta, de ser escarnit i torturat, i d’haver vessat tota la seva sang. Com veritable Anyell immolat, va prendre damunt seu el pecat del món (cf. Jn 1,29; 1Pe 1,18-19) i així ens va alliberar a tots, i amb nosaltres també a tota la creació, del domini del mal.
Però, com va vèncer, Jesús? Quina és la força amb la qual va vèncer una vegada per sempre l’antic adversari, el príncep d’aquest món (cf. Jn 12,31)? Quin és el poder amb què va ressuscitar d’entre els morts, sense tornar a la vida anterior, sinó entrant a la vida eterna i obrint així, en carn pròpia, el pas d’aquest món al Pare?
Aquesta força, aquest poder, és Déu mateix, Amor que crea i engendra, Amor fidel fins al final, Amor que perdona i redimeix.
Crist, el nostre «Rei vencedor», va combatre i va guanyar la seva batalla mitjançant l’entrega confiada a la voluntat del Pare, al seu pla de salvació (cf. Mt 26,42). D’aquesta manera va recórrer fins al final el camí del diàleg, no sols amb les paraules, sinó també amb els fets: per a trobar-nos a nosaltres, els perduts, es va fer carn; per alliberar-nos a nosaltres, els esclaus, es va fer esclau; per a donar-nos vida a nosaltres, els mortals, es va deixar morir en mans dels seus botxins a la creu.
La força amb què Crist va ressuscitar no és violenta. És semblant a la d’un gra de blat que, quan es marceix a la terra, creix, s’obre pas entre els terrossos, brota i es converteix en una espiga daurada. És encara més semblant a la d’un cor humà que, ferit per una ofensa, rebutja l’instint de venjança i, ple de bondat, prega per qui l’ha ofès.
Germans i germanes, aquesta és la força veritable que porta la pau a la humanitat, perquè genera relacions respectuoses a tots els nivells: entre les persones, les famílies, els grups socials i les nacions. No cerca l’interès particular, sinó el bé comú; no pretén imposar el seu pla, sinó contribuir a dissenyar-lo i a posar-lo en pràctica juntament amb els altres.
Sí, la resurrecció de Crist és el començament de la nova humanitat, és l’entrada la veritable terra promesa, on regnen la justícia, la llibertat i la pau, on tots es reconeixen com germans i germanes, fills del mateix Pare que és Amor, Vida i Llum.
Germans i germanes, el Senyor, amb la seva resurrecció, ens enfronta amb més intensitat encara al drama de la nostra llibertat. Davant el sepulcre buit podem omplir-nos d’esperança i de sorpresa, com els deixebles, o de por, com els guàrdies i els fariseus, obligats a recórrer a la mentida i a l’engany per a no reconèixer que aquell que havia estat condemnat veritablement ha ressuscitat (cf. Mt 28,11-15).
A la llum de la Pasqua, deixem-nos sorprendre per Crist! Deixem que el seu amor immens per nosaltres ens transformi el cor! Que els qui tenen armes a les mans les abandonin! Que els qui tenen el poder de desfermar guerres, escullin la pau! No una pau imposada per la força, sinó mitjançant el diàleg. No amb la voluntat de dominar l’altre, sinó de trobar-lo.
Ens estem acostumant a la violència, ens hi resignem i ens tornem indiferents. Indiferents davant la mort de milers de persones. Indiferents davant les seqüeles d’odi i divisió que sembren els conflictes. Indiferents davant les conseqüències econòmiques i socials que aquests desencadenen i que, això no obstant, tots percebem. Existeix una “globalització de la indiferència” cada vegada més marcada, per reprendre una expressió molt estimada pel papa Francesc, que fa just un any, des d’aquesta lògia, va adreçar al món les seves darreres paraules, i ens recordava: «Quanta voluntat de mort veiem cada dia en els nombrosos conflictes que afecten diferents llocs del món» (Missatge Urbi et Orbi, 20 d’abril de 2025).
La creu de Crist ens recorda sempre el sofriment i el dolor que envolten la mort, així com l’angoixa que comporta. Tots tenim por de la mort i, per por, girem la vista cap a un altre costat, ens estimem més no mirar. No podem continuar sent indiferents! No podem resignar-nos al mal! Sant Agustí ensenya: «Si morir et causa espant, estima la resurrecció» (Sermó 124,4). Estimem també nosaltres la resurrecció, que ens recorda que el mal no té la darrera paraula, perquè ha estat vençut pel Ressuscitat.
Ell va travessar la mort per a donar-nos vida i pau: «Us deixo la pau, us dono la meva pau. Jo no us la dono pas com el món la dona. Que els vostres cors s’asserenin i no temin» (Jn 14,27). La pau que Jesús ens dona no és aquella que es limita a silenciar les armes, sinó la que toca i transforma el cor de cadascun de nosaltres. Convertim-nos a aquella pau de Crist! Fem sentir el crit de pau que brolla del cor! Per això, us convido a tots a unir-nos a la vetlla de pregària per la pau que celebrarem aquí, a la basílica de Sant Pere, el proper dissabte 11 d’abril.
En aquest dia de festa, deixem a un costat qualsevol voluntat de disputa, de domini i de poder, i implorem al Senyor que concedeixi la pau al món assolat per les guerres i marcat per l’odi i la indiferència, que ens fan sentir impotents davant del mal. Encomanem al Senyor tots els cors que pateixen i esperen la veritable pau que només ell pot donar. Confiem en ell i obrim-li el nostre cor! Només ell fa noves totes les coses (cf. Ap 21,5).
Bona Pasqua!
