Data: 19 d’octubre de 2025
Benvolgudes i benvolguts,
«L’esforç per anunciar l’Evangeli als homes del nostre temps, exaltats per l’esperança, però, alhora, pertorbats sovint per la por i l’angoixa, és, sens dubte, un servei fet a la comunitat dels cristians, però també a tota la humanitat.» Amb aquestes paraules, el papa sant Pau VI iniciava la seva exhortació apostòlica sobre L’anunci de l’Evangeli en el món d’avui, Evangelii nuntiandi. També, anys més tard, el Concili provincial Tarraconense de 1995 considerava, en la resolució 161, «que la dimensió missionera, com un element primordial de la pastoral ordinària, ha d’estar ben present en cada Església diocesana, en les parròquies, en els arxiprestats i en els moviments; en les activitats de catequesi, de litúrgia, de vocacions, de Càritas, etc.».
El Domund, o Diumenge mundial de propagació de la fe, ens recorda especialment el que ens proposen aquests documents suara esmentats, és a dir, el deure de continuar l’obra iniciada pels Apòstols de la primeria. El missatge per a aquesta Jornada, preparat encara pel recordat papa Francesc, i al·ludint al lema de l’Any Sant Jubilar, porta per títol «Missioners d’esperança entre els pobles». Aquest missatge ens fa present el deure de cada cristià i de tota l’Església en general, de «la vocació fonamental de ser missatgers i constructors d’esperança, seguint les petjades de Crist». Perquè el Senyor Jesús continua el seu ministeri d’esperança per mitjà de nosaltres, els seus deixebles, que som enviats onsevulla que siguem a anunciar i a fer present l’Evangeli de la salvació que ens porta nostre Senyor Jesucrist.
En els nostres dies, tenint en compte la terrible injustícia de les diferències Nord-Sud, els gravíssims conflictes que causen tantes víctimes innocents, tantes persones i pobles tiranitzats i oprimits, l’Església, sal de la terra i llum del món segons el voler de Jesucrist, s’ha de sentir cridada amb més urgència a renovar i salvar tota criatura. La raó de la seva activitat missionera es troba en la voluntat de Déu, que «vol que tots els homes se salvin i arribin al coneixement de la veritat» (1Tm 2,4).
La diada del Domund és una bona ocasió perquè nosaltres, cristians per gràcia de Déu, renovem ben sincerament la professió de fe que «hi ha un sol Déu, hi ha també un sol mitjancer entre Déu i els homes, Crist Jesús home, el qual es donà a si mateix en rescat per a tots» (1Tm 2,5). Alhora, en prova de la fermesa d’aquesta fe, d’una banda hem de ser promptes a ser missioners d’esperança en els nostres ambients i, d’altra banda, ens sentim ben a prop dels germans missioners que tant preveres, religiosos/es com laics, amb missió permanent o temporal, lluny de la pàtria i de la família, anuncien la Bona Nova de Jesucrist i donen raó de la nostra esperança i amor fraternal sense fronteres. Avui se’ns demana un signe concret de comunió en la pregària sobretot en la missa dominical i també amb la nostra aportació econòmica a les Obres Missionals Pontifícies.
Ben vostre,