Data: 14 de desembre de 2025
Estimat germà privat de llibertat:
Aquests dies en què l’Església celebra a Roma el Jubileu de les Persones Privades de Llibertat i fem memòria de Nostra Senyora de l’Esperança, vull fer-te arribar aquestes paraules amb el cor a la mà i el teu record en la meva mirada. Sí, a tu, que ara llegeixes això, vull dir-te que estic amb tu i no m’he oblidat de tu. Sé que, a vegades, el record és fràgil davant de la duresa del tancament i el fred de la solitud, però també sé que Déu tria el feble per aixecar del sòl el que sembla impossible de reconstruir. Per això, avui desitjo que aquesta glossa que t’escric sigui per a tu un alè d’esperança, un fil de llum enmig de la nit, una petita esquerda per on pugui entrar una mica de pau.
Saps? Quan el Senyor va dir «era a la presó, i vinguéreu a veure’m» (Mt 25,36), ho va fer perquè Ell està al teu costat, no solament consolant el teu bategar, emparant la teva pena i protegint-te de la por, sinó també empresonat com tu. Així, Crist no et mira des de lluny ni des de la puresa d’un cel que no coneix ferides. Ell està al teu costat, assegut en la teva cel·la, respirant el teu mateix aire, vetllant cada matinada en la qual el somni no arriba, recollint aquestes llàgrimes que ningú no veu, passejant pel pati mentre mires al terra, pregant entre les teves mans, suportant les angoixes dels teus dies més carregats… No hi ha barrot ni forrellat que el detingui, perquè on hi ha un fill estimat, allí hi és Ell; i tu ets el fill més estimat de Déu.
Sant Joan Pau II, qui es va reunir a la presó amb l’home que l’intentà assassinar, deia que «no hi ha pecat que superi la capacitat infinita del perdó de Déu», i aquesta convicció és la que ha de sostenir-te quan tot sembli perdut. El Senyor no esborra el sofriment, però entra en ell per donar-li sentit i transformar-lo des de dins. Només Ell cura les teves ferides, acompanya la solitud que et pesa com un mur de formigó i revesteix de dignitat cada hàlit de la teva vida, fins i tot els dies que no trobes sentit en viure.
Portes un món dins, una història de decisions i moments que, potser, desitjaries esborrar, però també portes un cor capaç de renéixer. Déu coneix la teva vida sencera i no s’escandalitza d’ella, perquè Ell mira més enllà del que has fet: contempla la llavor que ningú no veu, el desig de canviar, la bondat que batega en tu, la tendresa que potser mai no vas poder mostrar i el que pots arribar a ser. I amb això en té prou.
Aixeca avui la teva mirada cap a Maria, Ella sap el que és esperar entre tenebres i sostenir-se en una promesa quan tot al voltant fa silenci. Vol que li facis lloc en la teva cel·la per a recordar-te que l’amor del seu Fill no depèn del teu passat, sinó de la seva misericòrdia. Crist està en la teva condemna, perquè també va ser condemnat; està en l’orfandat de la teva nit, perquè també va ser jutjat; està en el teu dolor, perquè també va ser perseguit. Des d’aquí va salvar el món. I des d’aquí et diu avui: «No tinguis por, estic amb tu, la teva història no ha acabat; hi ha camins que encara no has vist i que jo recorreré amb tu». Rep avui la meva abraçada i la meva benedicció.
