Data: 7 de desembre de 2025
Som en el temps d’Advent, aquell que ens ofereix la possibilitat de preparar els nostres cors per a l’arribada del Senyor. Repetir cada any el cicle litúrgic ens pot portar a la monotonia, a la sensació que altre cop ens trobem davant dels mateixos misteris. En part, això pot ser cert, però ens caldria tenir present que nosaltres, un any per altre, no som els mateixos. La dinàmica de la vida, els fets que successivament vivim fan que cada any sigui en certa manera diferent, i per això mateix cal que visquem l’Advent i el Nadal d’una manera sempre diferent, sempre nova.
Podem aprofitar aquest temps, que ens parla de l’adveniment del Senyor com a home fa més de dos mil anys, però que també ens parla del seu adveniment en els nostres cors, de manera particular en el de cadascun de nosaltres. I per poder rebre’l com cal ens hem de preparar, hem d’aplanar el camí, treure l’herbassar que dificulta el seu pas i que Ell arribi fins a nosaltres, aplanar-li el camí obrint les nostres oïdes a la seva veu, que sempre ens crida pel nostre nom.
Maria, la Mare de Déu concebuda immaculada, ens és un model. Ella dubtà, ni que fos uns segons, però va vèncer de seguida qualsevol dubte en base a la seva confiança en el fet que acomplir la voluntat de Déu era la millor opció. Maria va obrir una ruta al Senyor, amb la seva concepció va aplanar-li el camí per tal que fent-se home com nosaltres, pogués acomplir-se el pla de Déu.
Són moltes les herbes i els rocs que avui entorpeixen el camí de Déu cap a nosaltres; tants són els entrebancs, que el camí esdevé costerut i difícil. Tenim massa soroll al nostre voltant, un soroll tal que ens impedeix de poder escoltar amb nitidesa la paraula que ve de Déu. Escoltar-la com feia Maria, dipositant-la en el seu cor i meditant-la.
S’acosta ja el Nadal, el temps de la tendresa i també de l’esperança. Ha de ser també per a nosaltres el temps de l’escolta, escoltar Déu a través de la seva Paraula, i escoltar-lo a través dels germans. Déu ens parla també avui, Déu s’acosta a nosaltres també avui, i per escoltar-lo i rebre en els nostres cors la seva veu per meditar-la, ens cal desbrossar el camí, arrencar les males herbes de l’egoisme, de l’odi o de la mandra; treure els rocs de la indiferència i del rebuig a tot allò que no encaixa amb les nostres preferències.
Fer-ho amb aquella senzillesa de Maria, amb la disponibilitat de Maria i sobretot, amb l’amor de Maria.
