Data: 22 de juny de 2025
Avui, solemnitat de Corpus Christi, celebrem amb alegria que Crist és realment present en el sagrament de l’Eucaristia. Fa prop de dos mil anys que celebrem l’Eucaristia des que Jesús ens va dir que ho féssim en memòria seva (cf. Lc 22,19). Celebrem la vida entregada de Jesús, el seu amor immens per nosaltres. Una Vida en majúscules que rebem en cada Eucaristia. En el sagrament de l’Eucaristia rebem la força per poder viure el manament de Crist d’estimar-nos com Ell ens va estimar (cf. Jn 13,34).
En les primeres paraules que el papa Lleó XIV va pronunciar al col·legi cardenalici, ens va reiterar que renovéssim el nostre compromís amb els valors de l’Evangeli. Això vol dir tenir els mateixos sentiments de Jesucrist, no ser indiferents davant de les injustícies i actuar com Ell. Vol dir, per exemple, acostar-se als dèbils i marginats i posar-los al centre.
Moltes institucions de l’Església treballen per atendre les necessitats del més vulnerables. Caritas és una de les més conegudes arreu del món. Avui ens hi referim d’una manera particular amb motiu de la celebració del Corpus, Dia de la Caritat. I és que Càritas és l’expressió de l’amor de l’Església vers els germans que passen per dificultats. Vull donar les gràcies als més de 3.100 voluntaris de les Càritas parroquials i de Càritas Diocesana de Barcelona, que per amor regalen el seu temps per transformar la realitat i acompanyar fraternalment els més vulnerables.
Gràcies a tots aquests voluntaris, acompanyats dels treballadors de Càritas i amb els recursos econòmics amb els que tants donants col·laboreu periòdica o puntualment, hem arribat a atendre a més de 79.000 persones a l’arxidiòcesi de Barcelona. Són germans i germanes nostres privats dels drets més essencials, com són el dret a una vida digna, a l’habitatge o a un treball decent…
En aquest sentit, el Papa ens parla de la cura amorosa dels més febles i descartats, una cura que passa per acollir, escoltar i acompanyar, però també per denunciar profèticament les vulneracions de drets i aconseguir millorar les condicions de vida d’aquestes persones.
Cal que aprenguem a sortir de la nostra zona de confort i a deixar-nos interpel·lar per aquesta realitat sovint invisible. Cal també que aprenguem a treballar junts pel bé comú i per les persones que tenim a prop. Quan treballem units, amb il·lusió i posem al centre la persona i el missatge de Jesús, una utopia pot passar a ser realitat. I això és possible, perquè Crist és sempre present i viu entre nosaltres. Sant Pau també ens recorda que «Ell és la nostra esperança» (1Tim 1,1). Una esperança que podem portar als altres. Ben encertat és el lema escollit per Càritas amb motiu de l’any jubilar 2025: «Mentre hi hagi persones, hi ha esperança».
Benvolguts germans i germanes, tant de bo que les persones siguem transformadores de la nostra realitat per amor a Déu i als germans. Que Jesús, pa de vida, ens impulsi a ser bon pa per als altres. Aprofito per convidar-vos a col·laborar econòmicament en la col·lecta extraordinària per Càritas*, que es fa cada any per Corpus Christi. Que Déu us beneeixi a tots.
*Podeu fer el vostre donatiu presencialment a les parròquies i centres de culte de la arxidiòcesis de Barcelona o bé visitant www.caritas.barcelona
