Data: 27 de juliol de 2025
Els fets recents del mes de juliol, com la crema intencionada de la mesquita a Piera, o la resposta violenta de linxament orquestrat després d’una execrable agressió a un veí de Torre Pacheco (Múrcia), són motiu de profund dolor, però també de reflexió creient. Com a catòlics no podem sinó alçar la veu des de l’Evangeli i la Doctrina Social de l’Església davant d’allò que no pot passar desapercebut: la creixent instrumentalització del dolor, la frustració i la por per alimentar discursos que sembren divisió, odi i sospita cap a persones migrades, la immensa majoria de les quals han arribat al nostre país cercant allò que tot ésser humà anhela: dignitat, pau i oportunitats.
Les dades sobre els beneficis econòmics i socials de la migració a Catalunya són inqüestionables, i a causa del nostre lamentable hivern demogràfic sabem que en necessitarem més. Qui ho amagui o ho negui, senzillament menteix.
Prou de cinisme, de construir discursos i arguments com a armes d’una cultura de l’enemic entre adversaris polítics, entre veïns o entre població precaritzada. Prou de desconnexió de molts dirigents respecte al fons dels problemes reals i amagats tantes vegades. La diversitat cultural o religiosa no és el problema!
Com a Església tornem a expressar la nostra solidaritat i proximitat amb la comunitat islàmica de Piera i de Catalunya. El nostre suport al rector i la comunitat parroquial per la seva aportació a la “cultura de l ´encontre”, també la comprensió cap els veïns preocupats per la convivència i d´altres desafiaments socials a la vila.
Com a creients no podem contribuir al discurs de l’odi, ni amb les nostres paraules ni amb els nostres silencis, ni tampoc a través dels nostres mòbils o xarxes socials. Ho ha dit el papa Lleó XIV: “Jesús no és un mur que separa, sinó una porta que ens uneix… les idees poden embogir i les paraules, matar”. Feliços els qui treballen per la pau… i per la veritat desarmant i desarmada.
