Primera Benedicció “Urbi et Orbi” del Sant Pare Lleó XIV
8 de maig de 2025
La pau sigui amb tots vosaltres!
Estimats germans i germanes, aquesta és la primera salutació de Crist Ressuscitat, el Bon Pastor que va donar la vida pel ramat de Déu. També jo voldria que aquesta salutació de pau entrés en el vostre cor, que arribés a les vostres famílies, a totes les persones, allà on siguin, a tots els pobles, a tota la terra. La pau sigui amb vosaltres!
Aquesta és la pau de Crist Ressuscitat, una pau desarmada i una pau desarmant, humil i perseverant. Prové de Déu, Déu que ens estima a tots incondicionalment. Encara conservem a les nostres orelles aquella veu dèbil però sempre valenta del papa Francesc que beneïa Roma!
El Papa que va beneir Roma donava la seva benedicció al món, a tot el món, aquell matí del dia de Pasqua. Permeteu-me continuar amb aquesta mateixa benedicció: Déu ens estima, Déu us estima a tots, i el mal no prevaldrà! Tots estem a les mans de Déu. Per tant, sense por, units de la mà amb Déu i entre nosaltres, seguim endavant. Som deixebles de Crist. Crist ens precedeix. El món necessita la seva llum. La humanitat el necessita com el pont perquè sigui atrapada per Déu i pel seu amor. Ajudeu-nos també a nosaltres, i després els uns als altres, a construir ponts, amb el diàleg, amb l’encontre, unint-nos tots per ser un sol poble sempre en pau. Gràcies al papa Francesc!
També voldria agrair a tots els meus germans cardenals que m’han escollit per ser el successor de Pere i caminar junt amb vosaltres, com a Església unida buscant sempre la pau, la justícia, sempre intentant treballar com a homes i dones fidels a Jesucrist, sense por, per a proclamar l’Evangeli, per a ser missioners.
Soc un fill de sant Agustí, un agustinià, que va dir: «Amb vosaltres soc cristià i per a vosaltres bisbe». En aquest sentit tots podem caminar junts cap a aquella pàtria que Déu ens ha preparat.
Una salutació especial a l’Església de Roma! Hem de cercar junts com ser una Església missionera, una Església que construeix ponts, dialoga, sempre oberta a acollir com aquesta plaça amb els braços oberts. Tots, tots els qui necessiten la nostra caritat, la nostra presència, el diàleg i l’amor.
I si m’ho permeteu també, una paraula, una salutació a tots aquells i de manera particular a la meva estimada diòcesis de Chiclayo, al Perú, on un poble fidel ha acompanyat el seu bisbe, ha compartit la seva fe i ha donat tant, tant per continuar sent Església fidel de Jesucrist.
A tots vosaltres, germans i germanes de Roma, d’Itàlia, de tot el món, volem ser una Església sinodal, una Església que camina, una Església que cerca sempre la pau, que cerca sempre la caritat, que cerca sempre ser a prop sobretot dels qui pateixen.
Avui és el dia de la Súplica a la Mare de Déu de Pompeia. La nostra Mare Maria sempre vol caminar amb nosaltres, estar a prop nostre, ajudar-nos amb la seva intercessió i el seu amor.
Per això m’agradaria pregar juntament amb vosaltres. Preguem junts per aquesta nova missió, per tota l’Església, per la pau al món i demanem aquesta gràcia especial a Maria, la nostra Mare.
Déu vos salve Maria…
