Data: 25 de gener de 2026
Aquest diumenge, que enguany coincideix amb la solemnitat de la Conversió de Sant Pau, és el diumenge que el recordat papa Francesc va voler que estigués dedicat especialment a valorar la importància de la Paraula de Déu en la vida de l’Església. A més, a les nostres diòcesis, per iniciativa de l’Associació Bíblica de Catalunya, del 26 al 31 de gener, tindrà lloc la X Setmana de la Bíblia. D’entre els diversos actes programats, vull remarcar el que tindrà lloc a Montblanc el divendres dia 30, amb la participació del jovent de la nostra Delegació de Joves.
El lema del «Diumenge de la Paraula» d’enguany es troba manllevat de la Carta de Sant Pau als Colossencs, quan afirma: «Que la Paraula de Crist habiti en vosaltres» (3,16), i que ho faci
—afegeix el passatge— «amb tota la seva riquesa». D’aquesta manera —segons Pau— els membres de la comunitat «s’instruiran i encaminaran els uns als altres en tota mena de saviesa, moguts perla gràcia de Déu».
El passat novembre va fer seixanta anys de la publicació de la Constitució sobre la Paraula de Déu del Concili Vaticà II, Dei Verbum. Allà se’ns recorda que «l’Església ha venerat sempre les divines Escriptures, com també ha venerat el Cos mateix del Senyor». Per això, l’Església «no deixa mai […] de nodrir-se’n i de distribuir-lo als fidels, tant el pa de la Paraula de Déu com el Cos de Crist» (DV21). Adonem-nos, per tant, d’aquest íntim paral·lelisme. Encara que sovint no en siguem conscients, la pedagogia de l’Església, en la litúrgia, ens recorda la importància de la revelació bíblica, per mitjà de la qual Déu «es dóna a conèixer»amb un diàleg profund que vol tenir amb tots nosaltres.
Una mica més endavant, el document del Vaticà II suara esmentat recomana atot creient, però sobretot als ministres de la Paraula, la «lectura assídua» i l’«estudi diligent» de les Escriptures per a no esdevenir «predicadors buits» de la Paraula,sinó per a poder-la «escoltar de dins estant» (DV 25), donat que, com afirmava sant Jeroni, «el desconeixement de les Escriptures és el desconeixement de Crist» (PL24,17). A més de l’eucaristia, un lloc privilegiat l’ocupa la litúrgia de les hores, la pregària de l’Església per excel·lència, veritable aliment espiritual quotidià del fidel.
Al seu costat tenim també la pràctica de la Lectio divina, que segueix quatre passos: lectura, meditació, pregària i contemplació. La lectura del text condueix a preguntar-nos:què diu el text bíblic en si? Continua la meditació, en la qual la pregunta és: què ens diu el text bíblic? D’aquesta manera s’arriba a l’oració, que suposa una altra pregunta: què li diem al Senyor com a resposta a la seva Paraula? Es conclou amb la contemplació, durant la qual ens preguntem: quina conversió del pensament, del cor i de la vida ens demana el Senyor?
Agafem una Bíblia i practiquem-ho a casa mateix. Segur que la nostra vida cristiana es renovarà en l’Esperit.
Ben vostre,
