Data: 29 de març de 2026
Comença la Setmana Santa, la primera que compartim. Continuem la nostra reflexió sobre la missió, és a dir, sobre l’alegria de ser missioners. Aquests dies van acompanyats d’unes celebracions intenses i —deixeu-m’ho dir— fantàstiques. Celebrem allò que som i allò que estem cridats a ser: homes i dones que viuen estimant. I és que la Setmana Santa va d’això, d’estimar. Vet aquí el que voldria comentar a partir de la dita d’avui: «quedar-se d’una peça». Es diu normalment quan quedem sorpresos per algú. Doncs bé, és Jesús qui ens meravella, i molt.
Ho fa amb senzillesa, però al mateix temps amb radicalitat, amb valentia, amb autenticitat. Jesús és l’expressió viva de Déu Pare, que és amor; per això el seu Fill, Jesús, és qui estima en tot moment i ens ensenya com estimar. Us ho asseguro: estimar és trencador. Aquest és el camí que Jesús ens indica per viure. És Ell, Jesús, qui viu i es desviu perquè entenguem que ens cal conjugar sempre el verb «estimar»: en tot moment, en tota ocasió.
Jesús va viure fins a l’extrem una violència atroç, passant per la traïció, la mentida i la injustícia… Tota aquesta alta densitat de maldat condensava raons més que suficients per rebel·lar-se, d’alguna manera, amb alguna moneda semblant. I no. Jesús no genera una resposta violenta. Jesús estima, accepta, perdona. Aquest és el camí.
Havia fet advertiments diversos als seus amics: «qui vulgui ser el primer, que sigui el darrer», «he vingut a servir i no pas a ser servit»… i d’altres. Amb tot, Jesús patí la incomprensió de la seva posició per part dels més propers, els deixebles. Tota la vida fou per a Jesús una referència constant al manament suprem de l’amor: «estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament» i «estima els altres com a tu mateix».
La missió ha de ser, doncs, una manifestació constant de l’amor. Déu ens envia al món per donar testimoni de l’amor. A tots ens toca aprendre a estimar i, per tant, a evitar plantejaments desconfiats, elitistes i exclusivistes, perquè no fan res més que generar tensió, incomprensió i inquietuds molestes. L’Evangeli de Jesús, al contrari, ens convida a recórrer els camins del servei, l’escolta, el diàleg i el perdó.
La radicalitat de Jesús, doncs, es troba en la seva posició de combat contra el mal a partir de l’amor. No hi ha res ni ningú que doblegui el propòsit de Jesús. Em pregunto humilment: «sabríem viure ferms en l’amor?». Sabem que l’amor, per a Jesús, no és un motiu passatger. El fet d’estimar és una proposta de vida que ens porta a la plenitud, a la felicitat, a l’eternitat.
El que celebrarem aquests propers dies ens ha d’ajudar a viure, i no pas a malgastar-nos. En tot cas, si hem de gastar la vida, que sigui perquè estimem de debò, sense cap mena de violència. Tot és posar-s’hi. La litúrgia serà una bona pedagogia. Acollim aquests dies com una veritable invitació a entrar en el misteri de l’amor. Tant allà on se celebri l’Eucaristia com en els llocs on hi haurà celebracions de la Paraula, cuideu tots els detalls. Això ennoblirà l’assemblea, i el culte serà expressió d’una esperança que va més enllà de l’estricta lògica humana.
Creieu-me, el misteri de l’amor és sempre sobreabundant i, si el vivim segons les nostres possibilitats, però amb sinceritat, aquells que ens veuran «quedaran d’una peça», us ho asseguro.
