Data: 23 de novembre de 2025
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
El proper 27 de novembre s’escau la memòria litúrgica del beat Ramon Llull. Enmig dels canvis del nostre temps, el Senyor ens regala figures que il·luminen el camí. Una d’aquestes és Ramon Llull, laic, espòs, pare, pensador i missioner, que va deixar que Crist transformés radicalment la seva vida.
Nascut a la Mallorca del segle XIII, va conèixer la vida de la cort i l’èxit fàcil, però la contemplació insistent de Crist crucificat li va canviar el cor: va comprendre que aquell amor el reclamava del tot. Des d’aleshores va abraçar l’oració, l’estudi i la penitència, cercant en tot la voluntat de Déu.
El seu cor es va fer místic: al llibre d’Amic e Amat hi veiem el diàleg ardent entre Déu i l’ànima. Per a Llull, Déu no és una idea, sinó un Tu proper. La seva feina intel·lectual, els seus viatges i sofriments brollen d’aquest centre de foc. També la nostra Església necessita avui homes i dones ferits per l’amor de Déu, perquè sense mística no hi ha missió que perduri.
Ramon fou pioner del diàleg amb d’altres religions. Va aprendre àrab, va estudiar el pensament musulmà i jueu, va viatjar al nord d’Àfrica. Volia convèncer, no imposar; confiava en la força de la veritat i de la caritat, confiava en la raó il·luminada per la fe. Anticipa així, el diàleg interreligiós que l’Església promou avui: respecte sincer a l’altre, reconeixement del que hi ha de bo en la seva fe, i anunci humil però clar de Jesucrist.
Al mateix temps, va ser ferm en les conviccions cristianes. No va rebaixar la Trinitat ni la creu per resultar acceptable. La mateixa fe que el feia dialogant el feia valent. Ens ajuda a evitar tant el fonamentalisme agressiu com la tebiesa relativista: identitat clara i cor obert.
La seva figura ofereix pistes valuoses per a la nostra Església actual: redescobrir la vocació laïcal en primera línia; integrar fe i raó, evangeli i cultura; viure un diàleg interreligiós que no renunciï a la missió; tenir cura d’espais d’oració i adoració; anunciar Crist en el llenguatge real del nostre poble i de les noves generacions.
Confiem a la Mare de Déu aquest desig de renovació. Que, com Ramon Llull, sapiguem unir contemplació i anunci, fermesa en la fe i tendresa en el diàleg.
Amb aquestes lletres us desitjo un feliç dia del beat Ramon Llull i una bona lectura del llibre d’Amic e Amat, del Vostre servidor,
