Data: 14 de setembre de 2025
Estimats germans i germanes:
Demà, dilluns, Roma acull el Jubileu de la Consolació. Es tracta d’un esdeveniment al qual estan convidades, de manera particular, les persones que estan travessant un moment de dolor i aflicció a causa de la malaltia, el dol, la violència, l’abús o el maltractament.
Els assistents peregrinaran a la Porta Santa per a, després, rebre el sagrament de la reconciliació a les esglésies jubilars. A la tarda, participaran en una vigília d’oració amb el Sant Pare, en la Basílica de Sant Pere, on mantindran una trobada amb el papa Lleó XIV sota el tema «Retornar l’esperança, eixugant les llàgrimes».
Quanta bellesa amaga contemplar «l’ofici de consolar que Crist el nostre Senyor porta», comparant-lo amb el mode en què «uns amics solen consolar els altres», va escriure sant Ignasi de Loiola, en els seus reconeguts Exercicis (EE, 224). Per al fundador de la Companyia de Jesús, el Senyor Ressuscitat compleix amb els seus deixebles una missió idèntica a la de l’Esperit Sant: consolar, ser la font del major consol.
Tot és do de l’Esperit, insisteix sant Ignasi. Amb ell, girem la mirada a aquest Jubileu de la Consolació que ens recorda que ser bàlsam en la ferida de qui sofreix és la manera més bella d’estar prop de l’Amor del Ressuscitat.
Sant Pau, en un dels relats de la seva conversió, confessa que el seu únic desig és «conèixer la força de la seva resurrecció i poder entrar en comunió amb els seus sofriments» (cf. Flp 3,10). I ho va fer realitat quan va arribar a dir «ja no soc jo qui visc; és Crist qui viu en mi» (Gal 2,20).
En Crist, tots som un. I també en Ell, el dolor adquireix un sentit quan es viu com un camí de redempció, purificació i santificació. Si, per contra, llevem a Déu de l’equació, el dolor purificat per mitjà de l’amor és només un verb sense sentit. Crist va patir per nosaltres, deixant-nos un exemple perquè seguim les seves petjades (cf. 1Pe 2, 21); i, en la seva Passió, en aquest sacrifici redemptor, trobem el veritable sentit del sofriment. Ell va triar el camí de la creu per a mostrar-nos el valor de l’amor portat fins a l’extrem, perquè no es fes la seva voluntat, sinó la del Pare (cf. Lc 22,42).
Avui, com Ell i com aquests germans que pateixen i que demà travessaran la Porta Santa de l’Amor santificat per mitjà de la Creu, oferim els nostres dolors, malalties i angoixes, perquè totes les nostres dificultats adquireixin un valor etern i comprenguem, d’una vegada i per sempre, que Déu eixugarà totes les llàgrimes dels nostres ulls i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment (cf. Ap 21,4). Ell, enmig de la tribulació, fa noves totes les coses. Confiem amb esperança: Ell ha vençut el món! (cf. Jn 16,33).
