Data: 31 d’agost de 2025
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,
Aquest dilluns celebrarem a la nostra diòcesi, i especialment al Santuari de la Mare de Déu de Núria, la festa litúrgica de Sant Gil. Qui era aquest sant?
L’any 1271 consta que hi havia a la Vall de Núria un alberg per a pastors i pelegrins. La tradició fundacional ens porta l’origen segles abans i fa protagonista sant Gil, nascut a Atenes, que havia estat bisbe de Nimes i que decidí retirar-se cap a l’any 700 en aquestes muntanyes durant uns tres o quatre anys, a la recerca d’oració i penitència. El sant es resguardava dins d’una cova on hi tenia una imatge de la Mare de Déu, de fusta de noguer, que ell mateix havia esculpit, una olla per cuinar i una creu. Cada migdia predicava als pastors de la zona, als quals avisava amb el toc d’una campana. Després els oferia un bon plat d’escudella o grana cuita. Sembla que una persecució religiosa l’obligà a fugir de nou a Nimes, on fundà un convent.
Celebrem avui, doncs, al municipi de Queralbs i a la Vall de Núria, un pastor d’ànimes que va saber aplegar els pastors de les muntanyes per donar-los l’aliment corporal i l’aliment espiritual. Una vegada més observem que el nostre cos està entrelligat amb l’esperit i que el que afecta el nostre cos humà afecta també el nostre esperit, i viceversa. Cuidem el nostre esperit per mantenir un cos que pugui ser servidor del nostre món.
El 1r de setembre també s’escau la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, amb el lema “Llavors de pau i esperança”, tot commemorant el 10è aniversari de la publicació de l’encíclica Laudato si’, escrita pel Papa Francesc i avui refermada pel Papa Lleó XIV. És un reclam, en aquest any jubilar, a custodiar la Creació com un do que hem rebut per cuidar-lo i entregar-lo a les generacions futures: tot un signe d’oblació, és a dir, que no ens pertany.
El Papa Lleó XIV ens convida, com ho faria sant Gil a casa nostra, a custodiar el jardí del món davant tantes ferides humanes i tanta pol·lució causada pel pecat. Cal cultivar una relació nova de reciprocitat entre la humanitat i la natura. Custodiar vol dir fer créixer les llavors que després germinaran amb força en llocs inesperats.
Estimats germans d’Urgell, amb el Crist tots nosaltres som llavors de pau i esperança, i a través de l’Esperit el desert àrid esdevé un jardí de serenitat. La nostra Església diocesana està banyada precisament pel Segre, riu que neix a les muntanyes de Núria, passa per França i entra de nou a la nostra diòcesi. Aquest riu dóna vida i fertilitza el nostre territori. En aquest diumenge, a les vigílies de sant Gil i de la Jornada Mundial de Pregària per la Cura de la Creació, volem treballar per una justícia ambiental que es concreta en una justícia social, econòmica i antropològica, com el nostre riu, que amara i ennobleix l’Església urgel·litana.
Així doncs, per a tots nosaltres, homes i dones de fe, la cura de la Creació es converteix en una exigència teològica, perquè hi trobem el rostre de Crist, en qui tot ha estat creat i redimit.
Us desitjo un bon i sant diumenge, i un feliç dia de sant Gil, del Vostre servidor,
