Data: 11 de maig de 2025
El proper dotze de maig celebrarem la festivitat d’un dels sants més estimats i populars d’arreu del món. Es tracta de sant Pancraç. Podem trobar la seva imatge en moltes esglésies, comerços i habitatges dels nostres pobles i ciutats. Els devots de sant Pancraç acostumen a posar una branqueta de julivert als peus del sant i li demanen que els ajudi a tenir bona salut i una feina pròspera.
Sant Pancraç va néixer al segle III en una ciutat d’Àsia Menor. Expliquen els seus biògrafs que els seus pares van morir quan ell era un infant i va quedar a càrrec del seu oncle Dionís. Tots dos es van traslladar a viure a Roma. Va ser a Roma on Pancraç i el seu oncle, gràcies al testimoni dels cristians que hi vivien, van conèixer Crist i es van batejar. Al cap d’unes setmanes de batejar-se, Dionís va morir i Pancraç es va quedar sol.
Expliquen els cronistes que, en aquells dies, l’emperador va promulgar un decret contra els cristians. Pancraç, juntament amb altres companys de fe, va ser arrestat i empresonat. Durant el procés al qual va ser sotmès, no va voler abandonar la fe en Crist. Va ser condemnat a mort i executat amb només catorze anys.
El testimoni d’aquest sant pot ajudar totes aquelles persones que, com ell, en algun moment de la seva vida s’han quedat soles. Pancraç es queda sense família, però té la companyia de Déu. Tots podem fer nostres les paraules del salm: «Si mai m’abandonessin pare i mare, el Senyor em recolliria.» (Salm 26,10). Ell és el nostre Pare, sempre serà al nostre costat i ens donarà el seu consol i suport.
Sant Pancraç és també un model per als joves. Coneix Crist i el posa al centre de la seva vida. És un jove que, en paraules del papa Francesc, se sent «atret per aquest rostre tan estimat, que adorem en la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent» (Christus vivit, 299).
Sant Pancraç és representat en les imatges com un jove vestit amb una túnica romana. Sol portar un llibre obert amb la inscripció llatina Venite ad me; et ego dabo vobis omnia bona (veniu a mi i us donaré tota mena de béns). Aquesta frase, inspirada en el llibre del Gènesi (Gen 45,18), ens anima a apropar-nos amb confiança a Déu Pare i a demanar-li tot allò que necessitem. Aquesta inscripció segur que ens recorda les paraules de Jesús quan diu: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28).
Podem venerar la imatge d’aquest estimat sant a la parròquia de sant Pancraç del barri del Poblenou de Barcelona. Des d’allà, el nostre sant vetlla per tots els fidels. Entre ells, pels de l’escola La Sagrera, que atén nois amb necessitats educatives especials, i als quals vaig tenir el goig de visitar fa uns mesos. També trobarem sant Pancraç en una de les capelles de la basílica de Santa Maria del Pi. Expliquen alguns historiadors que durant la Guerra Civil la seva imatge no va ser destruïda, perquè el poble considerava que era un sant que vetllava pels més humils. Sovint la gent deia: «aquest és un dels nostres».
Benvolguts germans i germanes, demanem a sant Pancraç que intercedeixi per nosaltres i que ens ajudi a ser apòstols valents, a posar la nostra confiança en Déu i a afrontar el futur amb alegria i esperança.
