Data: 29 de juny de 2025
Celebrem la festa dels apòstols sant Pere i sant Pau, i això ens ha de dur a una reflexió, una vegada més, sobre la importància de la unitat de l’Església al voltant del successor de Pere, actualment el papa Lleó XIV, i també sobre la urgència de l’evangelització a la nostra societat. El papa Lleó, en les seves paraules tot just en ser escollit pontífex, ens va demanar a tots els cristians que «hem de cercar junts com ser una Església missionera, una Església que construeix ponts de diàleg, sempre disposada i oberta a rebre, com aquesta plaça, amb els braços oberts a tothom. A tots els qui tenen necessitat de la nostra caritat, de la nostra presència, de diàleg i amor.»
Ens trobem ja al final del curs a la nostra diòcesi i en molts altres àmbits de la societat. La nostra mirada està ara posada en les activitats d’estiu que s’organitzen des de les parròquies i les delegacions, els campaments i les colònies, les peregrinacions, els cursos d’estiu, etc. Però una mica més enllà comencem ja a pensar en el curs vinent i a entreveure quins han de ser els objectius que haurem de treballar plegats.
Per a concretar aquests objectius, que és bo i necessari que ens marquem i ens proposem, ens poden ajudar molt els apòstols que avui celebrem. La seva persona, el seu exemple, la seva doctrina. Sant Pere i sant Pau han de ser per a nosaltres, cridats a ser també evangelitzadors, una referència constant. La seva vida, el procés de la seva conversió, les paraules que ens han deixat a les seves cartes i que nosaltres tenim com a Paraula de Déu, l’exemple del seu zel evangelitzador, han de ser el nostre referent per a la missió que el Senyor ens ha confiat a tots els batejats. Perquè no va ser només als apòstols sinó a tots nosaltres que ens diu Jesús: «Aneu a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del pare i del Fill i de l’Esperit Sant, i ensenyant-los a guardar tot allò que us he manat…» (Mt 28, 19-20). Això és el que vol dir una església en sortida com tantes vegades ens ha dit el papa Francesc, això és el que vol dir caminar junts amb esperança, anunciar la joia de l’evangeli.
S’acaba el curs, però la vida no s’atura. Hem de continuar el procés de reflexió sobre quines han de ser les prioritats i les orientacions que guiïn la nostra vida diocesana en el curs que ve. Així ho hem fet ja en els diversos consells i organismes diocesans, amb preveres, diaques, religiosos i laics. Però, com us dic, el camí continua, la urgència és molt gran. Acabem un curs, sí, i ens obrim a una nova etapa amb il·lusió i esperança perquè Ell és sempre amb nosaltres.
Avui, que celebrem la festa dels dos grans apòstols sant Pere i sant Pau, prego Déu que per la seva intercessió que ens ajudi a continuar caminant i evangelitzant amb esperança a la nostra terra, i allà on sigui que el Senyor i la vida ens vulguin portar.
