Data: 28 de desembre de 2025
Aquest diumenge, situat dins de l’octava de Nadal, s’escau la festa de la Sagrada Família: Jesús, Maria i Josep. I aquest mateix dia se celebra la Jornada de la Sagrada Família, una iniciativa pontifícia que han fet seva els bisbes de la Conferència Episcopal Espanyola. El nom d’aquesta Jornada ens pot suscitar la pregunta següent: ¿és aquesta la festa de la santa família de Natzaret o és el dia dedicat a la basílica de la Sagrada Família? Evidentment, el motiu central, tant de la festa com de la jornada, és rememorar el model de vida cristiana que representa la família on va créixer Jesucrist, el Fill de Déu fet home.
Ara bé, el possible doble sentit de la celebració d’aquest diumenge també ens permet una quasi obligada referència al gran temple ideat per Gaudí. Segur que tots recordem la visita del papa Benet XVI, el novembre de 2010, per presidir la dedicació del temple de la Sagrada Família i elevar-lo a la condició de basílica.
Un any acaba i un altre comença. L’any 2026 celebrarem l’Any Gaudí, ja que enguany es complirà el centenari de la seva mort. ¿Pot ser que també sigui aquest any nou el de la beatificació del venerable Antoni Gaudí? Aquest és el nostre anhel i la nostra petició a Déu, tot i que de moment no tenim resposta a aquesta pregunta.
La festa que avui celebrem és la font d’inspiració que va donar lloc al temple de la Sagrada Família. Aquest temple existeix, perquè va existir la família de Natzaret que és model de vida cristiana. En aquest sentit, el papa Pau VI ens ho recordava en un discurs durant el seu viatge a Terra Santa, quan deia que tots necessitem tornar a Natzaret per contemplar l’amor de la Sagrada Família, model de tota vida familiar cristiana. Quan pensem en Jesús, Maria i Josep, pensem en una família humil, senzilla, joiosa, unida, que troba en l’amor de Déu la seva raó de ser.
Jesús va venir al món d’una manera particular. ¿Per què va voler néixer en el si d’una família? Podia haver aparegut del no-res, predicant i encisant tothom amb la seva paraula davant d’un auditori, però no ho va fer. El vam conèixer petit i pobre en l’entranyable escalf d’una llar. Potser, senzillament, perquè volia ser un de nosaltres i volia aprendre a estimar i a viure com nosaltres des del moment que va néixer. Sí, Ell, Fill de Déu, no va tenir privilegis, en aquest món va passar dificultats i va patir. Ho va fer per amor a nosaltres.
La família és la primera pedra de la societat i també, a ella, devem la nostra existència. És la primera escola on ho aprenem tot: a estimar, a confiar, a compartir, a perdonar, a enfadar-nos i a reconciliar-nos, a ser pares, fills i germans.
La família és l’església domèstica, una petita llavor que pot donar molt fruit. La família esdevé la primera transmissora de valors i de fe en Déu. No es tanca en si mateixa, està cridada a obrir-se més enllà del nucli familiar per crear comunitat cristiana i participar activament en ella. Amb les seves accions pot crear un teixit idoni que ajudi a formar una gran família: l’Església. Una família acollidora i compromesa amb la societat.
Benvolguts germans i germanes, tenim a la nostra ciutat una basílica preciosa dedicada a la Sagrada Família. Demanem a Jesús, Maria i Josep que les nostres famílies siguin «sagrades» i signe del Regne de Déu i de vida enmig del món. Que siguin germen de pau, d’amor i de solidaritat. Bona festa de la Sagrada Família!
