Data: 14 de desembre de 2025
Les nostres reflexions dominicals al voltant de la missió han de restar ben emmarcades en aquest any jubilar. La missió vol encomanar veritablement el do de l’esperança. De fet, la missió té molt a veure amb la necessitat de sintonitzar amb Déu, que arriba a la nostra vida per impulsar-la com una ofrena de sentit i d’esperança per al nostre món. Som enviats. Som missatgers d’alegria, de confiança i de pau allà on transcorre la nostra vida quotidiana. Això sí, ens toca preparar el camí per a Aquell que vol venir a les nostres vides i transformar-les. Som cridats a esdevenir testimonis d’Aquell que va passar per la vida fent el bé i encomanant les ganes de viure’l. En aquest sentit, no podem perdre l’horitzó de les benaurances. A través d’elles assumim, més aviat que tard, que som persones cridades a la felicitat.
I com dur a terme, de nou, aquest fet senzill i sublim d’engrescar-nos en la nostra missió? Avui vull recordar aquella dita que diu: «Si vols estar ben servit, fes-te tu mateix el llit». No vull parlar des de cap càtedra, sinó molt a prop de tothom, per tal de reclamar per a les nostres vides la importància del servei. L’Advent, que és temps de conversió, ens convida a reprendre de nou la importància de posar-se al servei d’aquells que en tenen més necessitat.
No em refereixo a un servei aïllat de la vida eclesial, ans al contrari. Tots els qui ens diem cristians ens hem de situar en el bon camí del servei. No hi ha ningú més gran que aquell que dona la seva vida en un gest d’amor desinteressat. L’Església és i ha de ser servidora de tota la humanitat, especialment de la més ferida i la més vulnerable. Arribar al portal de Betlem passa pel servei. Ni més ni menys.
Reconeguem, doncs, enmig de tantes llumenetes i cançonetes d’ensucrada tendresa, missatges i bons desitjos filantròpics, la importància de situar els més necessitats en aquest camí que arriba a Betlem. L’Advent no pot descuidar mai de retrobar la centralitat dels qui no poden caminar amb facilitat cap al portal.
Advertim, amb la màxima claredat possible, que el servei no pot ser un cercle tancat en si mateix: «serveixo perquè em serveixin», o bé «serveixo per treure’n un profit». Tot el contrari, m’implico en el servei perquè els altres s’incorporin al camí de la vida i puguin seguir-lo amb alegria. Això és ser feliç: facilitar i apropar la felicitat als qui la cerquen. Les estratègies del mercat, que tants cops provoquen una compra impulsiva aquests dies, mereixen una crítica. Si us plau, sincerem-nos. Serem més feliços pel fet d’haver adquirit més coses?
És a dir, no es tracta de «fer el llit» a ningú —és a dir, d’enganyar o ensarronar ningú—, ans al contrari. La nostra missió proposa el goig de compartir i anunciar una manera nova d’entendre les nostres relacions i el nostre lloc en aquest món. Qui vulgui arribar a Betlem no podrà fer-ho si no s’ha posat al servei dels altres. Aquells que radicalitzen no el seu discurs, sinó el seu compromís en favor dels necessitats, són veritables referents. Els qui caminen són els qui es donen. Així de senzill i així de sublim.
Bon Advent.
