Data: 28 de setembre de 2025
Davant d’un món que, en bona part, ha oblidat Déu, els cristians ens sentim compromesos a oferir un testimoniatge convincent de la fe que professem. La divisió entre nosaltres és una pedra d´escàndol per al món i perjudica l´anunci de Crist. No en va el moviment ecumènic va estar, des del naixement, vinculat a la preocupació per l’evangelització. No podem continuar oferint als homes del nostre temps una imatge fraccionada de Crist perquè Crist no està dividit (cf. 1Co 1, 13). El treball i la col·laboració ecumènica són necessaris “perquè el món cregui” (Jn 17, 21). L’evangelització de la nostra societat està, d’alguna manera, lligada al nostre testimoniatge d’unitat.
Per això, fonamentats en el baptisme i en la fe que compartim, podríem emprendre programes comuns d’evangelització, aprofundint en els continguts, els mètodes i els llenguatges que ens permeten connectar amb els homes i les dones del nostre temps. El Credo de Nicea segueix vigent i actual, però cal explicar-lo en el llenguatge dels nostres contemporanis, perquè no pensin que conté fórmules abstractes, sinó paraules plenes de vida, misteris que abracen el nostre ésser i l’omplen de vida. Massa vegades, la fe apareix com una cosa desfasada, anacrònica, màgica. Ens cal trobar llenguatges nous i frescos que siguin capaços d’arribar a l’ànima de l’home contemporani. Valdria la pena impulsar les petites iniciatives que ja s’han posat en marxa i, amb creativitat, pensar noves propostes d’evangelització en comú.
Un repte important és com fer veure els homes i les dones del nostre temps que la fe és un esdeveniment carregat de sentit per a les seves vides. Per a molts dels nostres contemporanis el cristianisme és només un residu de temps passats, una cosa antiquada que no té res a aportar a les societats desenvolupades d’occident.
Per això cal anar “al cor de l’Evangeli”, redescobrir el nucli de la fe, per no perdre’ns en disputes d’escola sinó centrar-nos en l’anunci del kerygma, proposant amb valentia i claredat, però també amb respecte, la nostra fe en el Déu revelat en Jesucrist. L’anunci de la Bona Nova ha de travessar avui una cortina d’escepticisme afegida per la imatge desenfocada i tergiversada que algunes expressions cristianes evoquen en aquells que les escolten. Per això cal centrar-nos en aquelles veritats que fonamenten tot l’edifici, tornar a allò essencial, posant-ho tot en connexió amb els misteris centrals de la fe.
Tot això ens convida al discerniment en comú amb vista a la missió. No podem oblidar que existim per evangelitzar, que pertany a la naturalesa de l’Església el mandat de sortir als camins dels homes per anunciar-los la Bona Nova del Regne de Déu.
(De l’article “Professar la fe en la Catalunya del segle XXI”, en J. LIDON (coord.), Nosaltres creiem. Comentari interconfessional al Credo del Concili de Nicea, CPL, Barcelona 2025, pp. 195-211)
