Data: 2 de novembre de 2025
Molts milionaris busquen remeis per viure centenars d’anys. Però, en lloc d’afegir anys a la vida, no seria millor donar vida als anys? La filosofia ens planteja la pregunta clau: com donar sentit i vida a cada dia? Francesc Torralba ho diu amb claredat: «La qüestió no és quant temps vius, sinó què en fas». I Josep Maria Esquirol ens recorda que la vida bona no és espectacular ni plena d’efectes especials, sinó feta de proximitat i cura, de resistir la superficialitat amb gestos que humanitzen.
El desig de plenitud és universal. Però, Jesús el porta més lluny: no només promet vida, sinó vida en abundància (Jn 10,10) i vida eterna. Com? Amb les Benaurances (Mt 5,3-12), que no són poesia naïf, sinó un manifest de felicitat real: feliços els pobres, els nets de cor, els qui treballen per la pau. No parlen d’una felicitat fàcil, sinó d’una llibertat interior que transforma relacions i societats.
El papa Francesc ho resumeix a Gaudete et Exsultate: «Les Benaurances són el carnet d’identitat del cristià» (GE 63). I el papa Lleó XIV, a Dilexi te, afegeix: «L’amor que no es tradueix en gestos concrets és només una paraula buida». Aquesta és la clau: la vida eterna no és un “premi final”, és una qualitat nova que comença aquí i ara quan, caminant amb Jesucrist, vivim amb justícia, humilitat i misericòrdia. Un camí de plenitud que no s’acaba amb la mort.
Torralba parla de buscar bellesa, bondat i veritat com a camí de sentit; Esquirol, d’ “habitar la vida” amb profunditat. Les Benaurances són exactament això: una manera d’habitar el món que dona arrels i horitzó. I la història ho confirma: plena d’homes i dones sants —com els que celebrem cada 1 de novembre— no perfectes, sinó valents, que han viscut així i han canviat el món.
Enmig d’una cultura superficial, les Benaurances ofereixen un camí robust i alliberador. Una vida plena que no s’acaba amb la mort, sinó que s’obre a l’eternitat. Vida eterna.
T’interessa la vida eterna? No és una pregunta impossible, sinó el senyal que busques plenitud i veritat. Si la resposta és afirmativa, comença ara de la mà de Jesucrist, vivint amb coratge, estimant sense càlcul i deixant que l’amor sigui la teva empremta en aquest món. A l’Església ho podem parlar, gaudir i celebrar. Ho fem cada diumenge.
