Data: 9 de novembre de 2025
La nostra diòcesi de Solsona és una porció del poble de Déu que està confiada a la cura pastoral del bisbe (cf. CD 11) i que està en comunió amb la seu de Roma i amb les altres esglésies. L’Església sencera pot ser entesa com a “comunió d’esglésies” (AG 19).
Cadascuna d’aquestes Esglésies particulars o diòcesis té la seva pròpia història i cultura, tradicions, llengua i també sants. La nostra diòcesi, situada al centre de Catalunya, va néixer el 1593, en una terra que aleshores era frontera amb el protestantisme que penetrava des de França. Des d’aleshores, són molts els cristians que han viscut aquí, amb fidelitat, la fe en Jesucrist. Alguns han estat declarats com a sants o beats per l’Església, altres es troben en procés per ser reconeguts, però la majoria són persones que en la vida quotidiana van viure amb fidelitat la seva fe en Jesucrist; són el que el papa Francesc anomenava “sants de la porta del costat” (GE 7), homes i dones de tota mena social, estat de vida i vocació, que van viure a prop nostre i, en la seva vida, van ser reflex de la presència de Déu.
Els uns i els altres ens estimulen a ser també nosaltres sants, a no deixar de treballar per viure seguint Jesucrist, que és el nostre camí, que ens ofereix la veritat i que ens condueix a la vida (cf. Jn 14, 6). La nostra vocació és ser sants, cosa que cadascú ha de fer seguint el seu propi camí. De vegades, sembla que els cristians hem renunciat a ser sants i que ens conformem en portar una vida mediocre. En pensar en els sants de la nostra pròpia terra, ens sentim implicats a cercar també nosaltres de ser, com diu l’Evangeli, “perfectes”, com el nostre Pare celestial és perfecte (cf. Mt 5, 48).
L’any jubilar que estem vivint per celebrar el 2025 aniversari de l’encarnació del Fill de Déu, ens recorda que el camí cap a la santedat el recorrem junts, formant part d’un poble com a “pelegrins d’esperança”. Ningú no pot ser sant en solitari. Necessitem la companyia dels altres creients, que pelegrinen amb nosaltres i amb els que compartim la fe, la vivim, la celebrem i la testimoniem. Ens sentim agraïts per formar part del sant poble fidel de Déu i, en particular, per poder viure la nostra fe a les nostres comunitats i parròquies, juntament amb altres cristians com nosaltres. El Dia de l’Església diocesana, també conegut com a Jornada de Germanor, ens ajuda a sentir-nos part de l’Església, membres actius, pedres vives que edifiquen una casa espiritual, un temple sant (cf. 1 Pe 2, 5).
Deixem-nos estimular per l’exemple dels sants i, units a ells, deixem que Déu ens faci sants. Al cap i a la fi, com va escriure Léon Bloy, a la vida “hi ha una sola tristesa, la de no ser sants”.
