Data: 20 de juliol de 2025
Estimats germans i germanes turistes:
Benvinguts a casa!
A través d’aquestes línies, em dirigeixo a tots vosaltres, que esteu gaudint d’uns dies de descans i repòs per la nostra terra tortosina. En nom de tota la comunitat diocesana, us expresso el goig, la satisfacció i l’alegria de poder acollir-vos fraternalment entre nosaltres.
La nostra diòcesi vol ser una llar acollidora on ningú se senti estranger, una terra hospitalària on redescobrir Déu a través de la seva meravellosa Creació.
Diu el Papa Francesc en la seva carta apostòlica en forma motu proprio Sanctuarium in Ecclesia que la pietat popular, que és una «expressió autèntica de l’acció missionera espontània del poble de Déu», troba en el Santuari «un lloc privilegiat on expressar la bella tradició de pregària, de devoció i de confiança en la misericòrdia de Déu inculturada en la vida de tots els pobles» (n. 1). Per això, els Santuaris continuen sent avui dia i en totes les parts del món «un signe distintiu de la fe senzilla i humil dels creients» que troben en aquests llocs sagrats «la dimensió bàsica de la seva existència creient» (n. 2), recorda el Sant Pare.
La nostra diòcesi, de manera especial en cada estiu, obre les seves portes perquè vosaltres pugueu gaudir d’aquesta bellesa divina que el Pare ens regala per mitjà de la naturalesa, la cultura i la pietat que mostren el rostre amable del Déu Creador. En cada església, en cada santuari, en cada carrer, en cada rostre i en cada racó amagat de la ciutat, Déu ens recorda que ho ha fet tot també per al nostre gaudi i quietud.
Sant Pau, en la seva carta als Romans, ens ofereix un designi palpable quan afirma que, «d’ençà que el món va ser creat, el poder etern de Déu i la seva divinitat, que són invisibles, s’han fet visibles a la intel·ligència a través de les coses creades.» (Rm 1, 20). Obres que, en la nostra diòcesi de Tortosa, romanen despertes, resplendents i expectants –com a pedres vives– per a renovar la nostra sorpresa, perquè «foren creades per Ell, que és origen de tota bellesa» (Sv 13, 3), tal com relata el llibre de la Saviesa. I, al cap i a la fi, «la grandesa i bellesa de les criatures porta, de manera proporcional, a contemplar el seu creador.» (Sb 13, 5).
Que aquests dies de descans en la nostra terra pugueu sentir l’hospitalitat d’un poble que us estima i us acull com ho va fer Maria, cadascun dels seus dies, amb el seu fill Jesús.
