Data: 22 de març de 2026
Estimats diocesans,
La Quaresma és un camí cap a la Pasqua que realitzem junts com a poble de Déu. En el seu missatge per a la Quaresma d’aquest any, el Papa subratlla que és “un camí compartit”, que no fem sols, sinó que té una dimensió comunitària important. En efecte, la crida a la conversió, que hem vist les darreres setmanes (conversió personal, conversió de les relacions, conversió dels processos de presa de decisions i conversió dels vincles), afecta no només les consciències individuals, sinó també tota l’Església. Explica el papa Lleó: “la conversió no només concerneix la consciència de l’individu, sinó també l’estil de les relacions, la qualitat del diàleg, la capacitat de deixar-se interrogar per la realitat i reconèixer allò que realment orienta el desig, tant a les nostres comunitats eclesials com a la humanitat que té set de justícia i reconciliació” (Missatge per a la Quaresma 2026).
El Document final del Sínode proposa a tota l’Església i a cada batejat la perspectiva d’un camí de conversió: “la crida a la missió és alhora la crida a la conversió de cada Església local i de tota l’Església” (DF 11 ). Com tot camí de conversió, implica un procés d’aprofundiment i purificació interior, que a nivell personal anirà seguit d’un canvi d’opcions, dels comportaments i dels estils de vida. A nivell comunitari, la renovació de les categories de pensament i de la cultura en sentit sinodal serà el terreny on podran germinar noves pràctiques i estructures renovades (cf. Pistes per a la fase d’implementació).
L’Església ha rebut de l’Esperit Sant el do de la santedat, que s’ha de fer realitat en la vida dels homes i dones que la componen. La santedat “de” l’Església s’ha de fer “en” l’Església. La santedat de l’Església és constitutiva i veritable “però imperfecta” (LG 48) i, per això, sempre necessita purificació (cf. LG 8). Per complir la seva missió, l’Església s’ha de renovar de manera continuada. La conversió és una tasca constant de la nostra Església. El Concili Vaticà II va insistir en la necessitat d’una “perenne reforma” (UR 6).
L’objectiu –explicava el teòleg Yves Congar- no és “fer una altra Església, però, en cert sentit, cal fer una Església altra, diferent” (Verdadera y falsa reforma en la Iglesia, Madrid 2014, 213). I això és un desafiament. Per això, hem d’invocar amb força l’Esperit perquè ens concedeixi ser dòcils a les seves indicacions i valents per viure-les.
