Data: 15 de juny de 2025
Avui, solemnitat de la Santíssima Trinitat, celebrem la Jornada Pro Orantibus. En aquest dia l’Església recorda amb afecte totes aquelles persones la vocació de les quals és la vida contemplativa. Són fars que il·luminen el camí dels homes i dones del nostre temps amb la llum de Crist (cf. Vultum Dei quaerere, 36).
Amb motiu d’aquesta Jornada, voldria compartir amb vosaltres una anècdota sobre sant Antoni Abat (s. III i IV), un dels pares del desert més coneguts. Expliquen que sant Antoni va passar una època en què se sentia envaït pel desànim. Un dia, desesperat, es va adreçar a Déu i li va demanar ajuda. Just davant seu hi havia un monjo assegut que treballava trenant cordes. El monjo, de tant en tant, interrompia la seva feina i resava amb fe. Aleshores, sant Antoni va sentir la veu d’un àngel que li deia: «Prega i treballa i et salvaràs». El sant va comprendre el consell i va recuperar la pau i l’alegria. Aquesta història ens recorda la importància d’unir vida i pregària. Així ho subratlla el lema de la Jornada Pro Orantibus d’enguany: «Pregar amb fe, viure amb esperança». És el que intenten viure els seguidors de sant Benet amb el famós ora et labora.
Els contemplatius ens ensenyen que la pregària personal i comunitària és un veritable tresor. La pregària ens connecta amb Déu Pare, font de vida, ens ajuda a tractar Jesús com un amic que no falla mai i obre el nostre cor a l’acció de l’Esperit Sant. Prenguem Jesús com a model. Ell sempre es retirava a algun lloc solitari per trobar-se amb el seu Pare (cf. Lc 5,16).
Les persones cridades per Déu a la vida contemplativa, amb el seu testimoni de vida senzilla i entregada, ens mostren que trobarem la salvació i el sentit de la nostra existència en les petites coses de cada dia. La nostra vida serà bonica si ens donem als altres, si els servim amb alegria, si fem les coses ordinàries d’una manera extraordinària. El cel serà una font de sorpreses. Veurem de manera impressionant la fidelitat i l’amor dels senzills.
Els nostres germans contemplatius són també un testimoni d’esperança. Des del silenci i soledat, ajuden a construir el Regne de Déu i posen tota la seva confiança en Crist. Ell és la nostra esperança (cf. 1Tm 1,1).
Les comunitats contemplatives són un oasi de pau i espiritualitat enmig del món. Són una font de gràcia per a tota l’Església. Els monestirs són escoles de pregària on aquells que cerquen Déu en el silenci poden trobar-se amb Ell. Us animo a viure aquesta experiència en algun monestir proper passant alguns dies a les seves hostatgeries.
Benvolguts germans i germanes, donem gràcies al Senyor pel do de la vocació a la vida contemplativa. Preguem per tots aquells que viuen i preguen als monestirs dels nostres pobles i ciutats. Que siguin signe d’esperança, que continuïn pregant per les necessitats del món, que preguin per la comunió en el si de l’Església i que ens ajudin a trobar Déu en la vida de cada dia.
