Data: 1 de març de 2026
La Quaresma és un temps de conversió. Un temps en què podem demanar a Déu que canviï el nostre cor, que ens regali una mirada com la seva. En les nostres vides experimentem que no és or tot el que lluu. Evidenciem la facilitat amb què passem d’una bona acció a una manca de caritat o, fins i tot, a una baixesa moral. Tristament som incoherents, capaços del millor, però també del pitjor. Per això, Jesús ens crida a la conversió, a donar-li el centre de les nostres existències, a deixar que sigui Ell qui curi els nostres cors ferits i reorienti les nostres vides desordenades.
Hi ha una bella anècdota atribuïda al genial artista Leonardo da Vinci que, en aquest temps de Quaresma, ens pot ajudar a transformar el nostre cor i a no jutjar els altres. Segons aquesta història, va trigar diversos anys a pintar el quadre de L’últim sopar. Al principi, li va costar trobar un model que pogués representar Jesucrist. Al cap d’un temps, li van presentar un jove de rostre bell i mirada pura que reunia les característiques que l’artista havia estat buscant.
Segons la tradició, Jesús va ser la primera figura que Leonardo da Vinci va pintar en el seu quadre. Després, va anar pintant els apòstols. Tanmateix, quan va voler representar Judes no trobava cap model adequat i va deixar l’obra sense acabar durant un temps. Anys més tard, Leonardo da Vinci va trobar finalment la persona adient. Es tractava d’un criminal famós que havia estat empresonat feia pocs dies. Era un home jove, envellit prematurament, amb el rostre marcat per la por i el rancor. Expliquen que, quan aquell home va veure el quadre, va caure de genolls i li va dir: «No em reconeixes? Aquell jove que vas triar per representar Crist soc jo».
Tots tenim alguna cosa del model d’aquesta història. En el nostre cor sovint es barregen la llum i les tenebres. Així ens ho diu l’apòstol Pau: fem el mal que no volem i no el bé que voldríem fer (cf. Rm 7,19). No obstant això, Déu no es cansa mai de perdonar-nos. Ell no té en compte el nostre passat. I és que l’amor de Déu esborra els nostres pecats. Durant aquests dies de Quaresma rebem amb fe el sagrament de la confessió. Aquest sagrament és l’abraçada de Jesús que ens reconcilia amb Déu Pare i ens prepara per a la Pasqua.
L’evangelista Mateu, en el text de l’Evangeli d’aquest diumenge, ens explica que, un dia, Jesús va pujar a una muntanya amb tres deixebles. Allà, Jesús es va transfigurar. Els seus vestits es van tornar blancs com la neu i el seu rostre brillava com el sol. En aquest text, Déu es mostra com a Paraula que ens conforta, com a força que «transfigura» la nostra vida, com a llum enmig de la foscor de la prova. Obrim el cor i escoltem la veu de Déu, que també ens impulsa a apostar totalment per Jesús, a deixar que Ell sigui el rei i senyor de les nostres vides.
Benvolguts germans i germanes, durant aquests dies de Quaresma recordem que tots som pecadors, estimats i perdonats per Déu. Ell ens espera sempre per oferir-nos el perdó i la seva abraçada de Pare plena de tendresa. Que Jesús ens acompanyi en el camí que porta cap a la Pasqua. Que Maria, Mare de Misericòrdia, ens porti de la mà a l’encontre amb el seu Fill en el preciós sagrament de la reconciliació.
