Data: 27 de juliol de 2025
Els dos dies que han precedit aquest diumenge l’Església ha celebrat tres sants, tots ells ben relacionats amb la figura de Jesús. El divendres 25 vam celebrar la solemnitat de sant Jaume apòstol, patró d’Espanya, i el dissabte commemoràvem els sants Joaquim i Anna, pares de la benaurada Verge Maria.
L’apòstol sant Jaume va rebre la crida de Jesús i ho va deixar tot per seguir-lo. Va ser testimoni de la transfiguració de Jesús a la muntanya del Tabor i de l’agonia del Senyor a l’hort de Getsemaní. Va formar part del grup dels deixebles més propers al Senyor. El seu cos es venera a Santiago de Compostel·la, fita per a milers de pelegrins vinguts d’arreu del món.
Sant Joaquim i santa Anna apareixen només als Evangelis apòcrifs. L’Església, en la seva litúrgia, ha venerat els pares de Maria, perquè de la seva unió naixeria la santa Mare de Jesús. Ells són els avis de Jesús. Precisament en la seva memòria, aquest cap de setmana celebrem la Jornada Mundial dels Avis i de les Persones Grans, promoguda pel papa Francesc des de l’any 2021. Ell parlava sovint de la importància que té per al món la memòria i el respecte dels avantpassats, dels ancians.
Avançar en el cicle de la vida i arribar a gran, a vells, és un veritable privilegi. Jacques Leclercq, en el seu llibre La joia d’envellir, veu la vellesa com una altura, com un cim al qual s’arriba amb esforços, però des del qual contemplem la immensitat dels horitzons i hi podem trobar el silenci, la pau. Aquesta és la recompensa. És un temps preciós per conrear l’ànima.
Com deia el papa Francesc, els ancians són les nostres arrels, la memòria de la humanitat, perquè ells atresoren cultura, fe i experiència. Ells són els testimonis de la història. Sovint es diu que els joves són el futur. Sens dubte, el futur del món depèn del treball dels joves, però no oblidem que es nodreixen de l’experiència dels grans. La gent gran ens porten avantatge, sempre aniran davant nostre, han tingut més temps de caminar, de córrer, de caure i d’aixecar-se i, per això, ens poden mostrar més que ningú el que és essencial a la vida: la tendresa, la conversa i la trobada amb l’altre, l’escolta atenta, la paciència. Moltes vegades això ho oblidem per les presses, per la dispersió i per les distraccions en què vivim. Cal que no ens oblidem de les nostres arrels; reguem-les amb amor. Anem a visitar els nostres avis, escoltem les seves històries, dediquem-los temps.
La vellesa és un temps de gràcia, perquè a la vellesa continuarem donant fruit (cf. Sl 92,15). Això ho va prometre Déu al seu poble. I és que la vellesa, ens diguin el que ens diguin, l’hem d’acollir amb alegria, perquè és un temps preciós per comprendre el camí que hem fet, per reconciliar-nos i per dirigir la mirada cap a on anem: la trobada amb Déu, pacient i misericordiós.
Benvolguts germans i germanes, preguem per la gent gran, testimoni d’experiència i llegat de tradició i saviesa. Ara i sempre, cuidem els nostres avis i àvies.
