Data: 7 de desembre de 2025
En aquest camí de l’Advent que estem fent, celebrarem demà, dilluns 8 de desembre, la Solemnitat de la Immaculada Concepció de la Verge Maria, un misteri que resplendeix com un far d’esperança enmig d’un món convulsionat. Diu la carta als Hebreus que “arribada la plenitud del temps, Déu que en moltes ocasions i de moltes maneres havia parlat als pares per boca dels profetes…, ara en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del seu Fill” (Hbr 1, 1-2), i és aquest fill el que ens disposem a rebre’l fet home en el misteri de Nadal. Per això, Déu en el seu amor misericordiós va preparar Maria com a “plena de gràcia”, com a “tota santa”, perquè hi comencés una humanitat nova.
En aquesta solemnitat hi descobrim la primera llum que Déu ens envia, la Immaculada, transparència de Déu en un món ferit per enfrontaments i guerres que aparentment no tenen fi, per tensions geopolítiques, migracions massives, fractures socials i culturals, i per una profunda crisi de l’ésser humà, que en molts casos ha perdut el sentit de la seva existència i de la seva identitat. A això s’hi afegeix una revolució tecnològica que, tot i que ofereix oportunitats immenses, també introdueix noves formes de solitud, de manipulació, de desinformació i deshumanització. Però la llum que brilla en Maria il·lumina la nostra història, també avui, en aquests temps que són els nostres i en què l’Església camina guiada pel Papa Lleó XIV, cridat a confirmar-nos en la fe i a sostenir l’esperança enmig de tantes incerteses.
Maria Immaculada, no és una idea abstracta, és un anunci de la veritat, la bondat i la bellesa que no estan derrotades. Déu ha vençut el mal i Maria Immaculada és el primer fruit del seu pla de salvació per a tota la humanitat. Ella és el primer brot d’un món reconciliat, el començament de la nova creació, és la resposta de Déu a un món en crisi.
Maria Immaculada, “aurora de la salvació”, és la guia segura per a aquests temps que Lleó XIV ha descrit com una hora decisiva per a la fe, la cultura i la missió. Però, què ha de significar aquesta celebració per a nosaltres? Pot ser que hem de deixar-nos interpel·lar personalment, revisant alguns aspectes de la nostra vida, i preguntar-nos: quins espais del meu cor necessiten purificació?
Quines resistències he de lliurar a Déu perquè Ell actuï? A on em crida el Senyor a dir el meu propi “faci’s”, com Maria? O, com estic responent a la missió evangelitzadora que el Senyor demana avui a tot el Poble de Déu?
Maria ens convida a recuperar el que és més essencial. En una cultura que valora el que és instantani, ella ens recorda el valor de la fidelitat quotidiana. En una societat que viu “cap enfora”, ella ens convida a viure des de dins, des de la gràcia.
Déu ens ha donat Maria no només com un model, sinó també com una mare que vetlla pels seus fills, perquè el Jesús que ella va acollir en el seu si i que va donar a llum a Betlem, sigui ara acollit també per tots i cada un de nosaltres.
Us convido a adreçar-li aquesta pregària, la més antiga que es coneix de la història adreçada a Maria: “Sota la vostra protecció ens refugiem, oh santa Mare de Déu. No desoïu les nostres súpliques, en les nostre necessitats. En tots els perills deslliureu-nos sempre. Verge gloriosa i beneïda”.
