Data: 25 de maig de 2025
Cada vegada que comencem la celebració de la Missa, les primeres paraules que el bisbe adreça a la comunitat són sempre les mateixes: «La pau sigui amb vosaltres». I també, abans de combregar, el celebrant repeteix les paraules de Jesús: «Us deixo la meva pau, us dono la meva pau». No es tracta només d’una fórmula podríem dir ritual com marca el missal. Aquestes paraules tenen una importància especial, i això en aquest temps de Pasqua es posa especialment de manifest.
Van ser les paraules que Jesús va dir en la seva primera aparició als apòstols acovardits i desorientats el diumenge després de ressuscitar. No es tracta només d’una declaració d’intencions. El Senyor ens ha deixat realment la seva pau i ens la dona. La pau que habita en els nostres cors i ens ajuda a viure la fe amb esperança i amb capacitat d’estimar els altres. Les paraules del bisbe en iniciar una celebració són també aquestes, com a successor d’aquells apòstols que reberen aquestes paraules de Jesús.
Però, a més, l’evangeli que aquest diumenge es llegeix a la Missa i que ressona en els nostres cors, reflexiona precisament sobre aquesta pau del Senyor Ressuscitat. Afirma Jesús que no és com la pau que dona el món, és molt més que això. La pau en el món és un desig i un anhel no sempre aconseguit malauradament, i pel qual hem de pregar i posar tots els esforços que estiguin al nostre abast. Perquè quan parlem de pau ordinàriament fem referència més aviat a l’absència de conflictes, o a la capacitat d’iniciar un diàleg per arribar a un consens satisfactori que eviti mals majors. I això és bo, però la pau del Senyor és una altra cosa, va més enllà.
Jesús relaciona la pau amb la capacitat d’estimar. Per l’evangelista Sant Joan creure, estimar, obeir la seva paraula, van íntimament units. «Qui m’estima farà cas del que jo dic; el meu Pare l’estimarà i vindrem a viure amb ell». Estimar és, per tant, guardar els seus manaments, que resumidament són estimar Déu i estimar els altres. El cristianisme es distingeix també com a una vida que tracta sobre l’amor als enemics i el perdó. La pau que Jesús ens dona ens fa estimar tothom, acollir tothom sense distincions.
La pau també està relacionada amb la presència de Déu en nosaltres. Asserenar-se neix de la consciència que tenim Déu en el nostre interior, i que aquesta presència ens dona fermesa i fortalesa, és com una seguretat interior que ens fa confiar. La serenitat interior neix d’aquesta presència. Com un nen a la falda de la mare se sent segur i tranquil.
Asserenar-se i no acovardir-se, diu també Jesús. Vol dir valentia per donar la cara, per transmetre el que hom creu i el que s’ha rebut dels ensenyaments de Jesús a través de l’Església. Això va més enllà dels sentiments o d’inconsistències passatgeres. I suposa estar ancorats en una roca ferma que ens fa compartir amb els altres el que creiem, el que esperem, el que estimem, encara que no sempre sigui el més popular.
En definitiva, en aquests dies, a les celebracions, llegint l’evangeli, Jesús promet la vinguda de l’Esperit Sant que ens ajuda a viure com a cristians enmig del món amb aquesta capacitat de generar pau, de transmetre pau, de contagiar aquesta pau. Demanem la pau veritable, fruit de la Pasqua del Senyor ressuscitat!
