Data: 22 de juny de 2025
Estimats germans i germanes:
La festa del Corpus Christi «és inseparable del Dijous Sant, de la missa in Caena Domini, en la qual se celebra solemnement la institució de l’Eucaristia», va dir el Papa Benet XVI durant la solemnitat del Corpus, en 2011. Mentre que en la nit del Dijous Sant «es reviu el misteri de Crist que es lliura a nosaltres en el pa partit i en el vi vessat», avui, en la celebració del Corpus Christi, aquest mateix misteri «es presenta per a l’adoració i la meditació del poble de Déu», va assenyalar el Sant Pare, conscient que en l’Eucaristia té lloc la conversió dels dons d’aquesta Terra.
Avui, mentre recorrem amb el Santíssim Sagrament els carrers de la ciutat i de tots els pobles, manifestem que Crist Ressuscitat camina enmig de nosaltres, mostrant-nos la plenitud del Regne dels Cels. Així, la lliçó d’humilitat, servei i lliurament que el Senyor ens va llegar en la intimitat del Cenacle, la fem vida, beneint el calze de la benedicció i el pa partit, que són comunió de la Sang i el Cos de Crist (cf. 1 Cor 10, 16-17). Perquè, com recordava sant Pau als cristians de Corint: «El pa és un de sol, i per això nosaltres, ni que siguem molts, formem un sol cos, ja que tots participem d’aquest únic pa» (1 Cor 10 ss).
La presència de l’amor de Déu en l’Eucaristia sosté, modela i plenifica l’amor fratern. I en aquest Banquet d’amor hem de reconèixer al germà famolenc, assedegat, foraster, nu i malalt (cf. Mt 25, 35-46), perquè d’aquest lliurament vessat fins a l’extrem neix la nostra responsabilitat com a cristians darrere d’una societat més solidària, més justa i més fraterna.
Portar dins de nosaltres el Cos i la Sang del Senyor, mitjançant el pa i el vi consagrats, ens fa capaços de viure segons aquest model d’amor i aquesta lògica del lliurament que aquest món és incapaç de comprendre, com a petits grans de blat cosits a la pell del seu Costat.
Anem, amb els deixebles, a preparar el Sopar Pascual: siguem beguda i menjar per al món, apòstols i samaritans amb un cor de carn que sofreix, que calma, que perdona, que guareix, que acompanya, que espera i, sobretot, que estima. Abracem el Cos de Crist, trenquem-nos amb Ell cada vegada que ens anheli, quedem-nos en el seu tacte compassiu, vessem-nos en cada Banquet que Ell presideix i deixem-nos seduir per aquesta humilitat que ho curulla tot de vida. Siguem, amb Ell i en Ell, aquest cor sense fronteres que estima a la mesura de Déu, que sadolla la gana i la set del món. Siguem vi nou i pa partit per a la vida d’aquest món, tan necessitat del seu amor.
