Data: 1 de febrer de 2026
Enguany la Jornada mundial de la vida consagrada, emmarcada dins la festa de la Presentació del Senyor, ens regala aquest lema profund i motivador: «Per a qui ets?» La pregunta ens convida a entendre que la nostra vida no ens pertany, que no podem autocontemplar-nos mirant de descobrir la nostra identitat, que la missió se’ns demana i se’ns regala, no l’escollim ni la mereixem.
Per a qui vivim? Per a qui actuem? Per a qui gaudim i sofrim? És aquesta una llum en un món massa marcat per l’individualisme i l’autoreferencialitat, on cadascú és temptat de tancar-se en els seus gustos i criteris, on tots emmalaltim quan manquen projectes engrescadors i relacions personals saludables. Viure per a un Altre, viure per a uns altres, aquest és el secret del cristianisme i, per tant, de la vida consagrada, que no és altra cosa que viure el cristianisme radicalment.
En aquest context, la vida consagrada testimonia el do preciós de l’entrega total. Enamorats de Déu, de la seva voluntat i de la seva pau, captivats per aquella crida que abrusa els cors: «Jo la seduiré, la portaré al desert i li parlaré al cor» (Os 2,16). Apassionats també per tants germans i germanes amb qui ho comparteixen tot, amb qui decideixen madurament viure units, de manera que «tot el cos va creixent i edificant-se en l’amor» (Ef 4,16). Estimadors, a més, de tants homes i dones que necessiten sentir l’abraçada infinita i gratuïta de Déu, que anhelen descobrir el rostre d’Aquell que «exalta els humils i omple de béns els pobres» (Lc 1,52-53).
En definitiva, homes i dones moguts per l’Esperit, seguidors entusiastes de Jesús de Natzaret, anunciadors de l’amor de Déu que transforma totes les coses. Monjos i monges de vida contemplativa, eremites, religiosos i religioses de vida activa dedicats a l’educació, a la salut, a l’acompanyament dels pobres, dels migrants, dels malalts o dels exclosos.
La Jornada de la vida consagrada és un moment d’acció de gràcies per tantes vides lliurades sense reserves, per tantes històries amagades que han fet possible comunitats vives, parròquies acollidores, escoles amb ànima i espais de misericòrdia. I és també una invitació a tota la comunitat diocesana a sentir-nos responsables de cada servei eclesial. Per això, tots junts demanem que el Senyor continuï suscitant noves vocacions, especialment entre els joves.
Per cert, si encara no ho heu fet, us recomano que veieu la pel·lícula Los domingos, d’Alauda Ruiz de Azúa, on es narra el discerniment d’una jove a l’hora d’entrar en un convent de religioses. És una obra que no deixa indiferent ningú i que genera una bona reflexió a la sortida del cinema.
Ben vostre,
