Data: 16 de novembre de 2025
Aquest diumenge l’Església vol dedicar aquest dia als pobres ja que es celebra la Jornada Mundial dels Pobres. Però, té sentit dedicar una jornada mundial als pobres? Sabem el que Jesús afirma: ”Benaurats els pobres en l’esperit perquè d’ells és el Regne del Cel” (Mt 5, 3). Però Jesús parla de la pobresa del cor en l’evangeli de Sant Mateu, del despreniment, i per això ens pot semblar exagerat la celebració d’una jornada mundial dedicada als pobres, aquells que ho són materialment. I a més, són compatibles la pobresa i l’esperança?
El sentit d’aquesta jornada, instituïda pel papa Francesc, és que tots, pobres i rics, prenguem consciència d’aquesta realitat. És evident que la pobresa no és un bé en sí mateixa, és una mancança de la humanitat, però sabem que és una realitat present en el món i també sabem que hi ha diversos tipus de pobresa: de diners, de salut, de pau, de temps, i moltes altres.
El papa Lleó en el seu missatge per la jornada d’enguany proposa com a lema: “Vos, Senyor, sou la meva esperança” (Salm, 71,5). Precisament la seva primera exhortació apostòlica, que porta per títol Dilexi Te, tracta sobre l’amor als pobres. En el seu missatge en aquesta Jornada Lleó recorda que: “el pobre es pot convertir en testimoni d’una esperança forta i fiable, precisament perquè la professa en una condició de vida precària, marcada per privacions, fragilitat i marginació. No confia en les seguretats del poder o del tenir; al contrari, les pateix i sovint n’és víctima. La seva esperança només pot reposar a un altre lloc. Reconeixent que Déu és la nostra primera i única esperança, nosaltres també fem el pas de les esperances efímeres a l’esperança duradora”
També recorda que: “La pobresa més greu és no conèixer Déu. Així ho recordava el Papa Francesc quan a l’exhortació Evangelii gaudium escrivia: «La pitjor discriminació que pateixen els pobres és la manca d’atenció espiritual. La immensa majoria dels pobres tenen una obertura especial a la fe; necessiten Déu i no podem deixar d’oferir-los la seva amistat, la seva benedicció, la seva Paraula, la celebració dels Sagraments i la proposta d’un camí de creixement i de maduració a la fe».
I una reflexió més de Lleó XIV: “Els pobres no són una distracció per a l’Església, sinó els germans i les germanes més estimats, perquè cadascun d’ells, amb la seva existència, i fins i tot amb les seves paraules i la saviesa que tenen, ens provoca a tocar amb les mans la veritat de l’Evangeli. Per això, la Jornada Mundial dels Pobres vol recordar a les nostres comunitats que els pobres són al centre de tota l’acció pastoral. No només de la dimensió caritativa, sinó també del que l’Església celebra i anuncia. Déu ha assumit la seva pobresa per enriquir-nos a través de les veus, les històries, els rostres”.
En aquesta jornada vull agrair una vegada més la dedicació de tants cristians, voluntaris i professionals, que a través de les institucions de l’Església ajuden, amb paraules del Sant Pare “a crear nous signes d’esperança que testimoniïn la caritat cristiana, com ho van fer molts sants i santes de totes les èpoques. Els hospitals i les escoles, per exemple, són institucions creades per expressar l’acolliment cap als més febles i els marginats”.
