Data: 29 de juny de 2025
Aquesta afirmació de Pere precedeix el seu reconeixement com a primer dels apòstols. La col·legialitat dels dotze és la mostra de com la primitiva Església es va començar a organitzar. Comunió, col·legialitat o sinodalitat són conceptes similars que emprem per definir una manera de viure la fe en comunitat.
La fe té una doble dimensió; és com una creu amb un braç vertical que representa la nostra relació amb el Senyor, que és personal i intransferible: cadascú de nosaltres té una relació particular amb el Senyor, amb aquest company de camí cap al Regne amb qui ho podem compartir tot, tant els bons dies com aquells altres que no són tan bons, però això sí, sempre segurs que Ell és al nostre costat, que sempre ens escolta, que sempre ens espera quan caiem o ens endarrerim en el camí de la fe. Però per viure la fe, no la podem viure sols; d’aquí el braç horitzontal de la creu, que representa la comunitat, viure la fe en comunió amb els altres membres de l’Església. No oblidem aquest doble sentit de la fe: relació amb el Senyor i relació amb els germans. Recordem que cadascun dels apòstols va ser cridat de manera individual per Crist, però un cop cridats tots junts formaven un col·legi, formaven ja en certa manera l’Església. Una Església que es fonamenta en l’amor; de fet, ens ho va dir el mateix Crist quan va resumir en dos els manaments de Déu: estimar sempre i per damunt de tot, i estimar tant a Déu com als altres, no hi ha res de més gran.
Així també les esglésies particulars, les diòcesis, vivim la fe cadascuna en relació directa amb Crist, però totes juntes formem comunitat, l’Església universal. Aquesta manera comunitària de viure la fe necessita d’una estructura, encara que sigui mínima; un element important d’aquesta és el consell episcopal que ajuda i aconsella el bisbe en el seu servei. El Consell Episcopal ha de ser fonamentalment no tan sols l’òrgan de govern, sinó sobretot el consell assessor del bisbe al qual confiar els problemes de fons i els problemes puntuals que sorgeixin i on es parli de manera lliure i raonada, evitant polèmiques, i sempre amb afany constructor i esperit de comunió, dins del que cerca la sinodalitat en l’Església.
En els darrers dies, en la nostra diòcesi, he nomenat un nou consell episcopal, tot agraint el servei dels qui n’han format part fins ara. És bo, doncs, que coneguem qui l’integra i quines són les diferents àrees que el formen i per aquest motiu en els propers diumenges tant el nou vicari general com els nous vicaris episcopals us escriuran a través d’aquesta secció per tal de fer-vos arribar les seves reflexions sobre el nou servei que els ha estat encomanat.
Que el Senyor ens il·lumini i ens ajudi a tots els que formem aquesta estimada Església de Girona, cadascú en el servei que ens ha estat encomanat.
