Data: 12 de novembre de 2026

Una matinal al Seminari de Vic aprofundeix en l’acompanyament dels qui demanen iniciar-se en la vida cristiana

El Seminari de Vic va acollir, el dijous dia 29 d’octubre, una sessió matinal de formació sobre el catecumenat d’adults, adreçada especialment als preveres i oberta també als catequistes i a les persones interessades en aquest acompanyament. La jornada oferí orientacions pràctiques per a acollir els qui s’acosten a la fe i ajudar-los a integrar-se en la comunitat cristiana. Mn. Jaume Casamitjana, delegat episcopal, i Alba Masnou, secretària de la delegació, van desgranar el temari.

 

Un camí que necessita temps 

Una de les idees centrals de la matinal va ser que el catecumenat és un procés: un camí de descoberta, conversió i creixement que requereix temps, perquè el cor de les persones també en necessita. Es parlà d’una durada orientativa de dos anys, atenent sempre el recorregut personal de cadascú. La primera part es va centrar en els majors de setze anys no batejats, amb una explicació pas a pas de les etapes i els ritus de la iniciació cristiana. Els testimonis reals ajudaren a concretar la diversitat de situacions dels qui demanen el baptisme. Alguns s’hi acosten sense cultura cristiana prèvia i sense prejudicis, enmig d’un món inestable; d’altres han rebut formació per internet i necessiten descobrir que la fe comporta també un camí compartit amb l’Església.

 

Catequistes preparats per a acompanyar adults 

La jornada va abordar el perfil del catequista d’adults, una tasca que demana capacitat d’escolta, formació i disponibilitat per a respondre preguntes i acompanyar itineraris personals diversos. En aquest sentit, s’està treballant per oferir una formació específica per a aquests catequistes. També es va presentar el catecisme per a adults Busqueu el Senyor, disponible en català. La delegació ofereix un esquema de continguts per a ajudar els catequistes a conèixer i ordenar el recorregut doctrinal i es posa a disposició dels arxiprestats per a finalitats formatives.

 

De la fe personal a la vida comunitària 

La vinculació amb la parròquia va ocupar un lloc destacat en la reflexió. El catecumenat ha d’ajudar a passar d’una vivència individual de la fe a una experiència eclesial, amb una iniciació progressiva a la litúrgia i a la vida comunitària. 

Es proposà la figura de l’«àngel», una persona de la parròquia que estableixi una relació d’amistat amb el catecumen, pregui per ell i l’acompanyi. Aquests vincles són fonamentals perquè la recepció dels sagraments tingui continuïtat en una participació real en la comunitat. Una bona continuïtat, es remarcà, comença amb un bon procés d’iniciació. En aquesta línia, s’anuncià una trobada de catecúmens per al 21 de novembre, de les quatre a les set de la tarda.

També, com a novetat, hi haurà una trobada de neòfits pel juny, destinada a afavorir la seva integració a les parròquies. 

 

Respostes a situacions pastorals diverses 

La matinal també va permetre de tractar casos concrets: persones batejades que no han rebut mai catequesi i volen revitalitzar la fe, infants i adolescents no batejats que comencen el camí catequètic, o la necessitat de verificar la validesa del baptisme rebut en altres confessions cristianes. S’abordà igualment la situació dels qui demanen el baptisme amb motiu del casament, insistint en la necessitat d’acompanyar una descoberta autèntica de la fe i d’evitar que el sagrament sigui viscut com un simple tràmit per a arribar al matrimoni.

 

El bisbe: una opció de fe i un compromís de tota l’Església  

En les paraules finals, el bisbe Romà va remarcar que el catecumenat ajuda a comprendre que la fe cristiana és una opció personal. Recordà també que el baptisme és un fet eclesial que va més enllà del cercle d’amics o de la comunitat concreta i que cal comunicar al bisbe els casos d’adults que han de rebre els sagraments de la iniciació cristiana.

Així mateix, va subratllar que la catequesi de confirmació ha de tenir un caràcter d’iniciació cristiana i parlà sobre la incorporació progressiva dels catecúmens a la celebració litúrgica, recordant l’antiga pràctica de participar en la litúrgia de la Paraula.

El bisbe va situar el catecumenat com un horitzó que s’obre davant la diòcesi i per al qual cal estar preparats: una crida a acollir, acompanyar i fer lloc en les comunitats als qui comencen el camí de la fe.

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia