Data: 24 de novembre de 2023

El Bisbat de Vic llança santuaris.cat, per a gestionar, dinamitzar i promocionar els santuaris i altres espais de la diòcesi, amb un model de gestió al servei de la trobada i l’acollida i respectuós amb l’entorn. Coincidint amb la reobertura de l’hostatgeria, l’Ermita de Montgrony i Sant Pere també romandran obertes de dijous a diumenge, de 9 del matí a 7 de la tarda.

Des del passat 18 de novembre, l’hostatgeria de l’Ermita de Nostra Senyora de Montgrony, al municipi de Gombrèn, al Ripollès, ha reobert les seves portes al públic, amb servei de restaurant i allotjament, de dijous a diumenge i dies festius. 

L’hostatgeria de Montgrony, que ha estat quasi dos anys tancada, compta ara amb un restaurant, amb capacitat per a 60 comensals, i 8 habitacions amb bany privat, que han estat reformades. També disposa d’una sala polivalent amb capacitat per a 30 persones, i obra tot l’any, de dijous a diumenge i dies festius. Durant les festes de Nadal, l’hostatgeria estarà oberta al públic tots els dies del 27 de desembre al 4 de gener, menys els dies 25 i 26 de desembre. 

El restaurant ofereix una cuina tradicional catalana, amb menú de migdia els dijous i divendres laborables de 20 € (cafè no inclòs), i un menú de cap de setmana i dies festius de 25 € (beguda i cafè a part). El servei de bar s’ofereix els mateixos dies, de 9 a 19 hores. 

Coincidint amb l’obertura de l’hostatgeria, l’Ermita de Nostra Senyora de Montgrony i de Sant Pere també romandran obertes de dijous a diumenge, en el mateix horari que el bar. 

 El Santuari de Nostra Senyora de Montgrony és un espai de gran tradició popular de devoció mariana i d’excursionisme. Des dels anys 80 del segle passat, també ha esdevingut un lloc de referència pels amants de l’escalada esportiva de mitjana i alta dificultat.

Per a reserves i més informació: [email protected] o bé al  telèfon 972 783 056. 

SANTUARIS.CAT

La gestió de l’hostatgeria de Montgrony és a càrrec de «Santuaris.cat», una entitat  creada recentment pel Bisbat de Vic per a gestionar, dinamitzar i promocionar els santuaris de la diòcesi i altres espais similars, amb un model de gestió al servei de la trobada i l’acollida i respectuós amb l’entorn. 

El patrimoni de la diòcesi, especialment, els temples i espais de culte, és el testimoni físic de la de la fe dels cristians a casa nostra al llarg dels anys. Dins d’aquest patrimoni, els santuaris juguen un paper molt especial i significatiu per a la fe i la devoció dels cristians. Amb paraules de Mn. Ramon Rosell en una trobada de rectors de santuaris de Catalunya i Balears, els Santuaris són “llocs privilegiats per contemplar com la vida és teixida d’esdeveniments petits o grans, dramàtics o senzills… punt de partida per cercar l’espiritualitat anhelada pel vell pelegrí que, des de sempre, és l’home”. 

Al llarg dels anys, al voltant dels santuaris, s’han anat edificant serveis d’hostatgeria i restauració, que han estat font de celebració i dinamisme territorial molt important. Però la gestió d’aquests espais no és senzilla i fer una proposta d’hostaleria moderna i professional, i alhora fidel al llegat dels santuaris, suposa un autèntic repte. 

Així és com neix «Santuaris i Albergs», una entitat amb l’objectiu d’ impulsar un model de gestió dels serveis de restauració centrat en l’esperit profund dels santuaris, des d’una lectura actualitzada, lligada al territori i als seus reptes de cohesió i dinamisme, que sigui responsable ambiental, social i econòmicament. 

En paraules de Bernat Vilarasau Alsina, responsable de «Santuaris.cat»: “Som en un moment de naixement, molt il·lusionant i engrescador. Conscients de la complexitat del projecte, tenim molta confiança que serem capaços d’oferir r un servei de restauració bo i de qualitat, basat en un model de gestió al servei de la trobada i l’acollida i respectuós amb l’entorn i preservador del llegat dels Santuaris”.

L’entitat impulsa impulsa un model divers, recollint i potenciant la personalitat pròpia de cada espai i que treballi en xarxa, aprofitant els avantatges i complicitats del conjunt, amb la complicitat i col·laboració dels mossens, les parròquies, els ajuntaments i les entitats del territori. 

Més informació aquí.

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia