Data: 21 de juny de 2022

Des del mes d’octubre del 2021, fruit de la inspiració rebuda de l’encíclica del papa Francesc «Laudato si», sobre la cura de la casa de tots, es va iniciar un senzill projecte en relació a l’entorn de l’església de Sant Antoni M. Claret del Borràs, dins la parròquia de Santa Maria del Vilar de Castellbell i el Vilar.

La preocupació per la constant degradació de l’entorn del temple va fer que un petit grup de parroquians demanés voluntaris per a invertir hores gratuïtament en un projecte amb un objectiu ben clar: retornar la dignitat a l’entorn de l’església i rectoria, perduda al llarg dels últims anys, i amb un pressupost zero. El nom que es va acordar donar al projecte va ser el de «Cuidem l’entorn».

La idea va ser molt ben rebuda per l’actual vicari, Mn. Joan M. Vianney Gakwandi, acabat d’arribar a la parròquia, que acceptà la iniciativa de bon grat, col·laborant-hi activament des de l’inici, tal com vam informar mesos enrere. Després dels actes de Nadal, amb el pessebre monumental, i la neteja bàsica de l’entorn, ha sorgit una bona convivència: un grup de nois i noies confirmands, que el proppassat 28 de maig van rebre el sagrament, de mans del bisbe Romà, a la mateixa església.

La segona fase del projecte, a partir de Nadal i amb vista a la Pasqua, va requerir més coneixement del terreny. La poda dels arbres no va ser cosa fàcil. L’espai compta amb un gran pi, unes quantes oliveres i una colla d’ametllers que calia tractar acuradament, cosa que proporcionaren uns experts de la comunitat. Arribada la primavera, estem veient l’agraïment d’aquests arbres, que han brotat magníficament. Amb equips mecànics d’un i d’altre vam poder fer el desbrossament del perímetre de l’església i rectoria, deixant-ho tot al seu lloc ben equilibrat. 

L’equip de voluntaris anava treballant i quedaven dues àrees sense atendre. Una eren els parterres d’entrada, i l’altra, l’hort de la rectoria. Pensem que es tracta d’espais delicats segons la concepció de l’encíclica «Laudato si«. Aquests espais han estat treballats encara poc fins aquest moment, i ara cal donar-hi una bona empenta.

L’hort serà la part més difícil i compromesa, per la seva organització i l’atenció constant que demana, però al mateix temps podrà servir com de llibre obert a petits i grans, a uns per als seus descobriments sobre el cicle de la natura i als altres perquè podran exercir la seva saviesa transmetent-la a les noves generacions. 

Aquest projecte està demostrant que el treball col·laboratiu entre persones, a vegades molt diverses però amb un objectiu comú, suma extraordinàriament; més que sumar, multiplica i fa possible aconseguir resultats inesperats, creant vincles d’amistat entre els seus membres, que perduren en el temps. 

 

Voluntaris «Laudato si» – Església de Sant Antoni M. Claret
M. Alavedra Farell
 

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia