Data: 24 de juliol de 2024
Des de l’any 2001 la basílica de Santa Maria de la Seu de Manresa és objecte d’un pla de restauració que possibilita la preservació de l’edifici més emblemàtic de la ciutat i un dels temples gòtics més destacats del país.
Enguany s’enceta una nova fase de restauració de la Seu, declarada Bé Cultural d’Interès Nacional en 1931. Cada any, per a dur a terme les obres de rehabilitació, el bisbat de Vic, l’Ajuntament de Manresa i la Diputació de Barcelona signen un conveni de col·laboració pel qual cada institució destina 60.000 euros per a l’execució de la intervenció. En paral·lel, el bisbat compta amb una subvenció triennal de concurrència pública per a la restauració d’immobles de notable valor cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, per valor de 180.000 €.
En virtut d’aquests acords, actualment s’està acabant de tramitar el conveni per a l’any 2024 entre el bisbat, l’ajuntament i la diputació, que donarà inici a una nova fase de restauració, seguint les indicacions del Pla Director de la Seu redactat l’any 2001 per l’arquitecte Francisco Javier Asarta, amb una gran implicació de l’Associació Amics de la Seu.
NOVA FASE DE RESTAURACIÓ
Durant el 2024 està previst que s’executi la fase 04 de la restauració de la nau central de la basílica. Aquesta actuació és la quarta que es durà a terme a la nau central, després d’acabar la restauració del darrer tram de la façana sud dins el conveni del 2020.
En aquest cas, es proposa la rehabilitació de l’arc boterell superior corresponent al contrafort 2 i la restauració dels contraforts del segon nivell corresponents als contraforts 2 i 4.
La intervenció consistirà principalment a reforçar l’arc superior del contrafort, ja que s’ha desplaçat obrint el seu radi i generant una deformació. Caldrà també netejar la pedra i sanejar les parts intervingudes en una actuació molt anterior. Un cop fet, es procedirà a la seva restauració, reposant aquells elements desapareguts en treballs previs o aquells en què l’erosió hagi desdibuixat la textura i geometria primitiva.
VISITA D’OBRA
El dia 26 de juny els representants de les diferents entitats implicades en el projecte de restauració van dur a terme la visita d’obra oficial corresponent a les actuacions acomplertes durant el 2023.
L’arquitecte del projecte, Jaume Soldevila, va explicar la intervenció feta durant la fase 03 —corresponent mòdul de façana entre els contraforts 2 i 3—, la metodologia emprada i les solucions adoptades. En aquesta ocasió, es van netejar i restaurar els elements de pedra i se’ls van aplicar productes hidròfugs i consolidants. També es va restaurar el vitrall i s’hi col·locà un vidre de protecció, seguint el model d’intervencions anteriors.
Data: 27 de maig de 2021
Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys.
Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes… Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades… Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.
Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …
Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.
Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…
Repensar, descobrir
En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.
La sorpresa de la persistència
En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”; en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.
Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.
Quins fils ens estiren amunt?
Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)
De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.
L’equip de L’Albergueria
La voz de la iglesia
