Data: 30 de setembre de 2022

El dissabte 1 d’octubre s’iniciaran les sessions de l’Assemblea Sinodal del nostre «Sínode per l’esperança», que començà a caminar ara fa juntament quatre anys. Després del treball en els grups sinodals d’arreu del bisbat, aquests passen el relleu a l’Assemblea Sinodal, la qual ha de continuar l’itinerari propi del camí sinodal. Aquesta assemblea, representativa de la realitat del nostre bisbat i formada per preveres, diaques, religiosos i laics, es reunirà en jornades intensives de les nou del matí a les vuit del vespre a l’edifici del Seminari de Vic. Hi ha previstes vuit sessions, amb la possibilitat que siguin menys o més, depenent del curs del treball i dels temes que s’hi puguin suscitar. 

S’ha escollit en dissabte, donada la presència necessària dels laics, els quals, en aquest dia de la setmana, poden assegurar la seva presència, que no coincideixi amb els seus deures laborals. La celebració de les sessions en dissabte, però, té la dificultat dels deures que els preveres tenen en les seves parròquies i comunitats, sobretot en les celebracions de la missa anticipada del dissabte al vespre. 

Els membres de l’assemblea tenen el dret i el deure de participar en totes les sessions i en tot el temps de la sessió. El Sínode Diocesà té una dinàmica que requereix la presència i la participació en la pregària, el diàleg i l’escolta propis a la llum de l’Esperit Sant. 

És per això que demano la vostra comprensió i el vostre esforç a cercar la celebració de la missa anticipada del dissabte en altres llocs o el diumenge, si els vostres rectors o preveres que hi celebren no poden fer-se presents perquè estaran complint el seu deure de participar en l’Assemblea Sinodal. 

El Sínode Diocesà és un moment de gràcia per a tota la diòcesi. Els qui participaran en les assemblees faran un gran esforç de dedicar jornades senceres, deixant altres compromisos familiars i socials pel bé de la nostra Església de Vic, és a dir, per tots nosaltres i els germans que en el futur s’hi incorporaran. 

Us demano, doncs, la vostra comprensió i el vostre esforç a cercar la missa dominical, la qual, ho he dit moltes vegades, ha de ser sempre desitjada i cercada pels cristians, en aquests dissabtes que celebraran les sessions de l’Assemblea Sinodal. 

Continuem pregant pel Sínode Diocesà i pels seus fruits pastorals de comunió i missió entre nosaltres, a fi de ser portadors d’esperança per als nostres germans.

 
Vic, 23 de setembre del 2022
 
+ Romà Casanova i Casanova, bisbe de Vic

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia