Data: 14 de març de 2024
Com cada any, el diumenge pròxim a la festa de Sant Josep se celebra el Dia del Seminari. Aquest any s’ha convocat amb el lema «Pare, envieu-nos pastors». Per a conèixer més on es formen els nostres seminaristes, entrevistem Mn. Pere Oliva March (Igualada, 1961), rector del Seminari Interdiocesà de Catalunya (SMI) des del juliol de l’any passat.
«ALS JOVES ELS DIRIA: “SENTIU-VOS LLIURES PER A UN CAMÍ DE GENEROSITAT I SERVEI”»
Quina és la funció del rector del Seminari Interdiocesà?
Acompanyar els joves que van discernint la seva vocació. Es van formant a tots nivells i van descobrint el sentit de la crida inicial que els ha portat al Seminari: voler servir l’Església com a preveres.
Amb mossèn Gabriel, vicerector, compartim aquesta tasca d’acompanyament. També l’ajut de mossèn Jaume, director espiritual, i de mossèn Jordi, tutor d’estudis, és ben valuós. Estic molt de gust amb aquests joves que generosament discerneixen el seu camí vers el sacerdoci. Són servicials, esperançats i alegres. I aquest goig compartit s’encomana. Diria que la comunitat formativa del SMI és una família gran en què ens uneix la voluntat de seguir i conèixer més i més el Crist. Per a mi personalment és un goig, i també una responsabilitat, acompanyar els seminaristes de Solsona, Vic, Girona, Tarragona, Urgell, Lleida i Tortosa. Cadascun dels joves és un do per a l’Església i un motiu d’agraïment pel seu testimoni jovial i fresc.
Quin és el dia a dia dels seminaristes?
Pregària: matí, migdia i vespre. L’eucaristia, moment principal de la jornada, i classes a la Facultat; estudi a les tardes al Seminari. També, al vespre del dimarts, servei als més necessitats. El dimecres, sessions formatives en l’àmbit pastoral, cultural i espiritual. El dijous al vespre, una estona per a la pràctica de l’esport. Els àpats compartits, alternats amb estones de pregària personal i adoració, complementen la jornada.
El lema d’enguany del Dia del Seminari és «Pare, envieunos pastors». Què ens vol dir?
Que tenim necessitat d’aquest do fonamental per a la vida de les nostres parròquies. És tasca de tots, demanar al Senyor que els joves cridats responguin generosament a la crida vocacional. No són moment fàcils per a respondre-hi, però les nostres Esglésies diocesanes en tenen necessitat: calen nois sense por del compromís per a servir el poble de Déu.
A més de la col·lecta, com pot cada diòcesi col·laborar amb el Seminari?
La col·lecta, per a tirar endavant la vida del Seminari, i la pregària són fonamentals. Cal també una conscienciació d’aquesta necessitat per a les nostres parròquies, així com una vivència joiosa i esperançada de la fe.
Quin missatge donaria als joves que dubten o tenen por de la «crida de Déu»?
«Si escolteu la seva veu, no enduriu els vostres cors!», com diu un salm. Que fa més feliç donar que rebre, com diu el Nou Testament. I que no tinguin por, que se sentin lliures per a emprendre un camí de generositat i servei que el context que ens envolta no entén.
Data: 27 de maig de 2021
Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys.
Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes… Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades… Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.
Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …
Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.
Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…
Repensar, descobrir
En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.
La sorpresa de la persistència
En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”; en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.
Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.
Quins fils ens estiren amunt?
Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)
De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.
L’equip de L’Albergueria