Data: 24 d’abril de 2024

El Secretariat Diocesà de Música convoca per al dissabte dia 4 la XXIV Matinal diocesana de treball per als animadors i cantaires en la litúrgia. Aquesta trobada té enguany un caràcter especial: commemorem el 150è aniversari del naixement d’una de les figures més eminents de la música religiosa de començaments del segle XX a Catalunya, el prevere vigatà Mn. Lluis Romeu i Corominas.

Lluís Romeu fou un prevere i compositor de Vic. Va néixer el 1874 i va morir el 1937. Va estudiar música al Conservatori de la seva ciutat natal. Després de ser ordenat sacerdot, fou nomenat organista de la parròquia de la Bonanova, de Barcelona. Posteriorment va ser mestre de Capella de la catedral de Vic fins a la seva renúncia per motius de salut. Va escriure unes 300 composicions, de les quals només se n’han publicat la meitat aproximadament.  

Seguint la consigna del bisbe Torras i Bages —«escriu música per als humils»—, la seva trajectòria musical s’orientà vers una música religiosa que agermanés el cant religiós amb el cant popular. Se serví de les melodies per a parlar de Déu als homes, i per a menar els homes a Déu.

Per tal de fer-nos tastar l’obra de Lluís Romeu, tindrem l’assessorament del també prevere, músic i compositor Mons. Valentí Miserachs Grau, coneixedor, com el qui més, de Mn. Romeu i la seva obra, com també del qui va ser el seu bisbe i impulsor, Josep Torras i Bages.

 

Valentí Miserachs i Grau 

Mns. Valentí Miserachs va néixer a Sant Martí de Sesgueioles. És sacerdot, compositor, organista i musicòleg. La seva tasca com a músic s’ha desenvolupat a Roma on ha exercit diversos càrrecs al Vaticà i a Santa Maria la Major.  Va ser president del Pontificio Instituto de Música Sacra entre molts altres càrrecs. L’any 2001 li fou concedida la Creu de Sant Jordi, afegint-se així a moltes altres distincions tant del nostre país com de França, Espanya o Itàlia. 

Com a compositor, a part de les obres escrites per a la litúrgia, aplegades en el llibre Cants per a la Litúrgia, és autor de diversos oratoris com Isaia, Beata Virgo Maria, Mil Anys, Episcopus, i el poema simfònic coral Nadal. 

És un gran coneixedor de l’obra musical de compositors catalans, entre els quals, Mn. Lluís Romeu. 

 

HORARI:

9.15 h, acolliment i inscripcions
9.30 h, benvinguda a càrrec del bisbe Romà
9.40 h, presentació de la matinal pel nou coordinador del Secretariat, Mn. Aquileu Nzamurambaho
9.50 h, «Cançoner parroquial» per Mn. Felip Soldevila
10.00 h, estudi i comentari de l’obra de Mn. Lluís Romeu, a càrrec de Mons. Valentí Miserachs
11.00 h, pausa cafè
11.30 h, cants de Mn. Romeu a càrrec de Mons. Valentí Miserachs
13.00 h, pregària de cloenda
13.15 h, fi de la matinal

Acompanyament al piano: Pol Requesens

La jornada se celebrarà al Seminari de Vic (Rda. Camprodon, s/n, Vic). El preu d’inscripció de 10 euros, que podreu abonar en arribar. Aquest import inclou el material de treball, el cafè refrigeri i l’aparcament al Seminari.

 

INSCRIPCIONS:

Els interessats en la participació en la litúrgia i en el cant hi sou invitats. Podeu trucar al telèfon 93 883 26 55, o enviar un correu electrònic [email protected]

 

Secretariat Diocesà de Música

 

 

​Data: 27 de maig de 2021

Aquesta primavera, L’Albergueria, Centre de Difusió Cultural del Bisbat de Vic ha fet 25 anys. 

Una data com aquesta, per a una institució petita, esdevé un moment curiós, divertit, festiu. Indica un ritme, comporta reflexió, genera il·lusió, dona maduresa, fa iniciar nous projectes…  Al costat d’aquest 25, hi podem posar altres xifres, igualment emocionants: 73 exposicions, 92.000 visitants, 51 conferenciants, 70 persones implicades…  Darrere aquests números hi ha molta feina, molt de gruix humà i cultural, i molt d’amor.

 

Rebre, convidar, demanar, obrir, escoltar, obsevar, …

Durant aquests anys, L’albergueria ha anat fent real la primera intuïció que la va fer néixer, i que ha estat l’eix bàsic de la seva trajectòria: fer de L’albergueria  un “Lloc d’acollida, lloc de pas”. Primer, rebre, convidar, demanar a artistes i gent de la cultura per a que ens mostressin les seves reflexions, en moltes formes diferents. Després, obrir les portes perquè tothom qui hi estigués interessat les pogués escoltar, observar, i marxar cap a casa una mica més rics.

Els artistes i creadors ens han parlat, amb el seu llenguatge de la bellesa i la sensibilitat, de la fragilitat, la por, la constància, la poesia, la pobresa, la memòria, la dignitat, la solidaritat, la introspecció, la misericòrdia, els temps sagrats i els temps profans, els fils invisibles, les absències i les presències, els orígens, el diàleg amb Déu…

 

Repensar, descobrir

En l’acollida constant hem après a mantenir-nos oberts, a quedar encuriosits per la quantitat de propostes vitals i creatives que ens han arribat, a capgirar els conceptes preestablerts amb la descoberta dels nous; hem proposat, hem debatut, hem mirat i revisat; hem intentat fer del diàleg la nostra bandera. Han passat i han parlat incomptables persones, projectes, mirades diferents. Des de la nostra condició de petita entitat d’Església, hem trobat complicitats  i sinergies amb creadors de tota condició, i l’encontre ha estat sempre fructífer i multiplicador, sorprenent.

 

La sorpresa de la persistència

En el 10è aniversari dèiem que “el passat era el pròleg”;  en el 25è, veient sorpresos de la persistència que tots plegats hem tingut, ens mostrem optimistes i apassionats per encarar aquest moment tan obert de la nostra història, on s’albiren nous camins que caldrà debatre i transitar, nous reptes socials tremendament complexos que ens ompliran de dubtes. I ens reafirmem en aquesta funció que té L’albergueria: Proposar, fomentar, treballar, escoltar, aprendre, dialogar sobre tots aquells aspectes de la creació cultural contemporània que tractin, poc o molt, dels aspectes fonamentals del cristianisme i de la vida que es desprèn de l’Evangeli.

Des de l’equip que tira endavant el projecte, obert a totes les realitats, estem convençuts que cada persona ja és un tresor complet en ell mateix, però necessita de fils que l’estirin amunt per poder anar assolint una vida plena. I ens ha agradat de poder definir, aprofitant la reflexió que comporta fer anys, aquests fils que ens estiren amunt en el camp de la cultura -aquest espai on les persones ens trobem amb els altres, ens expliquem, ens projectem, ens construïm, creem… i destruïm. Perquè amb aquests fils hem de crear les propostes que protagonitzin la vida de L’albergueria en els propers anys.

 

Quins fils ens estiren amunt?

Quins fils ens estiren amunt? parlem del gruix humà: de què està feta, la nostra humanitat particular, el nostre gruix humà, el nostre ser i fer de cada dia. Parlem de la comunitat: què la fa forta, quina cadira guarda al desfavorit, quines rutines té que ajudi tothom a fer progressos. Parlem de l’herència: quina part de nosaltres ens ve del que hem rebut, fet de matèria o fet d’esperit, i quin valor li hem de donar—si les arrels son vida o son cadenes. Parlem de l’espiritualitat: de què és, el treball de l’esperit, sense la pràctica; si és res, la pràctica, sense l’esperit; i si ens son vàlides les antigues eines de treball, i si son vàlides les noves. I parlem, finalment, de l’esperança: l’esperança necessària, certa, l’esperança en el demà i l’esperança en el sempre. Perquè tenim present, sempre, que  “l’Esperit de la glòria, que és l’Esperit de Déu, reposa damunt vostre. (1Pe 4,14)

De ben segur que el diàleg amb el món de la creació i de l’art —finestra oberta a la descoberta del sagrat—, un món que transcendeix els individualismes estèrils i que ens acosta a l’altre, ens farà avançar en l’aprofundiment de la comunitat oberta, acollidora, cuidadora, creativa, crítica, veritablement social. Us convidem a participar-hi.

 

L’equip de L’Albergueria

La voz de la iglesia