El Papa Lleó XIV ha rebut avui, 11 de setembre, al Vaticà als 192 bisbes —entre ells el de Lleida, Daniel Palau— procedents dels cinc continents que, des del 3 de setembre, participen en cursos de formació promoguts pel Dicasteri per a l’Evangelització. Segons ha informat el mitjà oficial Vatican News, l’audiència ha tingut lloc a l’aula del Sínode, on el Papa, que ha parlat en anglès i italià, ha fet broma sobre la seva veu abans de cantar el “Veni Creator” i també ha reflexionat sobre la sensació de sorpresa que encara sent quatre mesos després de la seva elecció. «Pensava que jo també arribaria a aquest curs vestit de negre». Les paraules del Pontífex han girat al voltant de la identitat del Bisbe i ha expressat els seus propis pensaments i els dels escollits. «Potser alguns de vostès encara es pregunten: ‘¿Com és que em van triar a mi?’. Jo, almenys, m’ho pregunto».
Servents de Déu i del poble
«Abans de tot, hauria volgut recordar-vos una cosa tan simple com imperceptible: el do que heu rebut no ha estat per a vosaltres mateixos, sinó per haver servit a la causa de l’Evangeli. El Bisbe ha estat un servent; el Bisbe ha estat cridat a servir la fe del poble». Aquesta ha estat la primera indicació del Papa, que ha recordat què necessari ha estat ser heralds de l’Evangeli: «llibertat interior, pobresa d’esperit i una disposició al servei nascuda de l’amor, per haver encarnat l’elecció mateixa de Jesús». Un estil que s’ha revelat no en el poder, sinó en l’amor d’un Pare que ens ha cridat a la comunió amb Ell. Recordant el Papa Francesc, Lleó XIV ha subratllat que «l’única autoritat que hem tingut ha estat el servei»; un servei que ha nascut de la humilitat.
Un estil fet de cura i d’atenció a la realitat
Un servei humil, per tant, de proximitat, perquè, citant de nou el Papa Francesc, la proximitat al poble s’ha aconseguit «a través de les nostres mans obertes que han acaronat i consolat; a través de les nostres paraules, que han estat adreçades per haver ungit el món amb l’Evangeli i no a través de nosaltres mateixos; a través dels nostres cors, quan han estat carregats amb les angoixes i les alegries dels nostres germans». El Pontífex els ha convidat avui a qüestionar-se a qüestionar-se sobre què significa «ser servidors de la fe del poble». «Per important i necessari que sigui, la simple consciència que el nostre ministeri es basa en un esperit de servei, a imatge de Crist, no és suficient. De fet, també s’ha de traduir en l’estil de l’apostolat, en les diverses formes de pastoral i de govern, en el desig d’anunci, de maneres tan diverses i creatives com les situacions específiques que s’afronten».
Els reptes que afrotem
La mirada del Papa s’ha dirigit aleshores al present, que ens ha convidat a observar; un present marcat per la crisi de fe, per les dificultats de transmetre-la; realitats que «ens conviden», ha afirmat, «a haver redescobert la passió i la valentia per a un nou anunci de l’Evangeli». No hem d’oblidar aquells que estan allunyats de la fe, però tenen set d’espiritualitat, els qui truquen a les portes de l’Església i, tanmateix, «a vegades no troben el llenguatge ni la forma adequats en les propostes pastorals habituals». «Tampoc no hem d’oblidar altres reptes, de caràcter més cultural i social, que ens concerneixen a tots i que afecten especialment certes regions: la tragèdia de la guerra i la violència, el sofriment dels pobres, les aspiracions de tants a un món més fratern i solidari, els reptes ètics que ens interpel·len sobre el valor de la vida i de la llibertat; i la llista podria ser sens dubte més llarga».
Pastors entre la gent
Per al Papa Lleó, la missió de l’Església és clara: una Església atenta, propera, disposada a acollir el dolor i les alegries de tants. «L’Església us envia com a pastors atents i sol·lícits, que saben compartir el camí, les preguntes, les angoixes i les esperances del poble; pastors que volen ser guies, pares i germans dels preveres i dels nostres germans en la fe». El Pontífex ha conclòs pregant perquè «no manqui el vent de l’Esperit, i que l’alegria de la vostra ordenació, com una suau fragància, s’estengui també als qui anireu a servir».
