Estimats germans i germanes, bon dia!
La nostra reflexió sobre la misericòrdia de Déu ens introdueix avui en el Tridu Pasqual. Viurem el Dijous, el Divendres i el Dissabte Sant com a moments forts que ens permetran entrar cada vegada més en el gran misteri de la nostra fe: la resurrecció de nostre Senyor Jesucrist. Tot, en aquests tres dies, parla de misericòrdia, perquè fa visible fins on pot arribar l’amor de Déu. Escoltarem la narració dels últims dies de vida de Jesús. L’evangelista Joan ens ofereix la clau per a comprendre’n el sentit profund: «Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem» (Jn 13,1). L’amor de Déu no te límits. Com repetia sovint sant Agustí, és un amor que va «fins a la fi sense fi». Déu s’ofereix veritablement tot per a cadascun de nosaltres i no escatima res. El Misteri que adorem en aquesta Setmana Santa és una gran història d’amor que no coneix límits. La Passió de Jesús dura fins a la fi del món, perquè és una història de compartir els sofriments de tota la humanitat i una presència permanent en la vida personal de cadascun de nosaltres. En resum, el Tridu Pasqual és el memorial d’un drama d’amor que ens dóna la certesa que mai no serem abandonats en les proves de la vida.
El Dijous Sant Jesús institueix l’Eucaristia, anticipant en el sopar pasqual el seu sacrifici en el Gòlgota. Per a fer comprendre als deixebles l’amor que l’anima, els renta els peus, oferint una vegada més l’exemple en primera persona de com ells mateixos han d’obrar. L’Eucaristia és l’amor que es fa servei. És la presència sublim de Crist que vol alimentar tots els homes, especialment els més febles, per a fer-los capaços de seguir un camí de testimoniatge enmig de les dificultats del món. No sols això. En el donar-se a nosaltres com a menjar, Jesús ensenya que hem d’aprendre a compartir amb els altres aquest aliment perquè esdevingui una comunió de vida veritable amb tots els qui es troben en la necessitat. Ell es dóna a nosaltres i ens demana que romanguem en ell per a fer el mateix.
El Divendres Sant és el moment culminant de l’amor. La mort de Jesús, que sobre la creu s’abandona al Pare per oferir la salvació a tot el món, expressa l’amor lliurat fins al final, sense fi; un amor que vol abraçar-nos a tots sense excloure ningú; un amor que s’estén a tot temps i a tot lloc: una font inesgotable de salvació de la qual cada un de nosaltres, pecadors, pot beure. Si Déu ens ha demostrat el seu amor suprem en la mort de Jesús, aleshores també nosaltres, regenerats per l’Esperit Sant, podem i hem d’estimar-nos els uns als altres.
I, finalment, el Dissabte Sant és el dia del silenci de Déu. Ha de ser un dia de silenci, i nosaltres hem de fer el possible perquè sigui realment per a nosaltres un dia de silenci com ho va ser en aquell temps: el dia del silenci de Déu. Jesús col·locat en el sepulcre comparteix amb tota la humanitat el drama de la mort. És un silenci que parla i expressa l’amor com a solidaritat amb els abandonats de sempre, al qual el Fill de Déu hi arriba omplint el buit que només la misericòrdia infinita de Déu Pare pot omplir. Déu calla, però per amor. En aquest dia l’amor —aquell amor silenciós— es converteix en espera de la vida en la resurrecció. Pensem en el Dissabte Sant: ens farà bé pensar en el silenci de la Mare, «la Creient», que en silenci estava esperant la resurrecció. La Verge haurà de ser la icona, per a nosaltres, d’aquell Dissabte Sant. Pensar molt com la Mare va viure aquell Dissabte Sant, a l’espera. És l’amor que no dubta, però que espera en la paraula del Senyor, perquè sigui manifesta i resplendent el dia de Pasqua.
Tot és un gran misteri d’amor i de misericòrdia. Les nostres paraules són pobres i insuficients per expressar-ho plenament. Ens pot servir d’ajut l’experiència d’una noia no gaire coneguda,que va escriure pàgines sublims sobre l’amor de Crist. Es deia Giuliana de Norwich. Era analfabeta, aquesta noia que tenia visions de la passió de Jesús i que després, monja de clausura, va descriure, amb un llenguatge simple, però profund i intens, el sentit de l’amor misericordiós. Deia així: «Aleshores el nostre bon Senyor em va preguntar: “Estàs contenta que jo hagi sofert per tu?” Jo vaig dir: “Sí, bon Senyor, i t’ho agraeixo molt; sí, bon Senyor, sigues beneït!” Aleshores Jesús, el nostre bon Senyor, va dir: “Si tu estàs contenta, jo també ho estic. Haver sofert la passió per tu és per a mi una joia, una felicitat, un goig etern; i si pogués sofrir més, ho faria.”» Aquest és el nostre Jesús, que ens diu a cadascun de nosaltres: «Si pogués sofrir més per tu, ho faria.»
Que boniques que són aquestes paraules! Ens permeten comprendre l’amor immens i sense límits que el Senyor té per a cada un de nosaltres. Deixem-nos omplir amb aquesta misericòrdia que ens ve a l’encontre; i aquests dies, mentre tenim la mirada fixada sobre la passió i la mort del Senyor, acollim en el nostre cor la grandesa del seu amor i, com la Verge el Dissabte, en silenci, a l’espera de la Resurrecció.
Traducció inicial de Josep M. Torrents per a Catalunya Religió , revisada
